Roda de premsa de Joan Laporta, diputat de Democràcia Catalana, sobre l'actualitat política del 31 de maig de 2011.
dimarts, 31 de maig del 2011
diumenge, 29 de maig del 2011
Sopar de Democràcia Catalana
Democràcia Catalana organitza un sopar col·loqui el proper 16 de juny. Debatrem sobre la unitat independentista amb Anna Arqué i membres de Democràcia Catalana. El preu és de 30 € pels Adherits de DCat, 35 € pels no adherits.
PER CONFIRMAR ASSISTÈNCIA: EFECTUAR INGRÉS AL COMPTE DE LA CAIXA 2100- 3042-14-2200520638 indicant el nom. Us preguem que el dia del sopar porteu el comprovant de l'ingrés. L'acte del partit es farà al Restaurant Atlantida 2 (Gran Via de Carles III, 48-54) de Vilassar de Mar.
divendres, 27 de maig del 2011
La gestió de l’aeroport de Perpinyà, com exemple
A tota Europa, excepte a Romania i a l’estat espanyol, la concessió de la gestió dels aeroports les donen les regions, les cambres de comerç o els ajuntaments. Un exemple recent el tenim precisament al nostre país. L’aeroport de Perpinyà passarà a ser gestionat per Veolia. Així ho ha decidit la Regió de Llenguadoc-Rosselló (equivalent a la Comunitat Autònoma de Catalunya). Veolia, així, gestionarà els aeroports llenguadocians i el nord-català. I qui ho ha decidit?. El govern local. Se’n diu subsidiarietat: no cal decidir res lluny si es pot fer a prop.
Al sud de Catalunya la situació és inversa. L’any 2007 la Generalitat va demanar que l’aeroport de Barcelona fos intercontinental. Tenia el suport de l’ajuntament de Barcelona. I qui ho havia de decidir, ai las, era el govern del Regne d’Espanya. Tots tres eren en mans del mateix partit: PSOE. Companyies internacionals van presentar una oferta per fer un hub. La Cambra de Comerç es va mobilitzar en el mateix sentit. I l’estat va donar la concessió de la T4 a Iberia desoint totes les demandes que anaven en una altra direcció. I Iberia va garantir que els vols intercontinentals hagin de passar per Madrid.
Jordi Vàzquez
dijous, 26 de maig del 2011
Conversa política camí de Wembley
Dissabte, si Déu vol –i el volcà islandès- em retrobaré a Londres amb una persona que fa temps que no veig i amb qui seguirem la gran final del Pep Team. Aquesta persona, una bona amiga nascuda als Balcans, viu a molts quilòmetres de Catalunya, però sempre ha mostrat un cert interès en conèixer aspectes generals de la política catalana, sobretot de la política independentista catalana. Mentre viatgi cap a Anglaterra hauré de pensar una bona resposta a la pregunta que de ben segur em farà en algun moment: com està el procés d’independència de Catalunya? Admeto que necessito una estona per reflexionar-hi, però aprofito aquesta amable tribuna i la seva impagable paciència, estimat lector/a, per apuntar algunes notes que potser em serviran per la digressió política prèvia al partidàs.
Picadilly Circus. Punt de trobada (poc original, ho sé) on després de parlar de moltes coses, sortirà la qüestió política. Li recordaré que Catalunya és un petit país de la Mediterrània amb gent collonuda i pencaire que fa tres-cents que busca el seu lloc al món ja que no ens sentim gaire còmodes –per dir-ho amb finesa- depenent d’un estat que es fa dir Espanya. Li explicaré que sí, que fa més de trenta anys que vivim en democràcia i que mica en mica anem assolim cotes d’autogovern. Em preguntarà si els catalans volem de veritat la independència. Li diré que sí, si fem cas a les enquestes i a una història que es va dir consulta sobre la independència on només a Barcelona més de 250.000 persones van votar a favor de la creació de l’estat català.
Burlington Arcade. Entrarem a les galeries i allà, seguint la conversa, em preguntarà si aquesta voluntat cada vegada més majoritària es durà a la pràctica ben aviat. Aleshores faré un silenci. I li respondré que no. S’estranyarà. ¿No m’has dit sovint –ja amb un punt d’impaciència- que els catalans ja n’esteu tips de pagar impostos que no tornen a Catalunya, que si fóssiu independents seríeu un estat punter a Europa...? Una pregunta raonable. Miraré de fer-li entendre que tot i que els catalans som collonuts i pencaires i que tot i que la meitat de la gent que viu a Catalunya diu que vol la independència, un fenomen paranormal provoca que quan toca votar de veritat, en unes eleccions oficials i vinculants, els catalans collonuts i pencaires no voten a partits independentistes. Li argumentaré, després de mirar-me amb cara de no entendre res, que potser moltes persones volen llibertat, però crec que tenen por a la llibertat quan toca votar llibertat, que prefereixen fer les coses amb més pausa, passet a paset. I quan estigui a punt de dir-me que ho deixi estar i que anem cap a l’estadi, si puc li traduiré una bonica frase catalaneta: “peix al cove”.
Trocadero Centre. I si no ha enfilat camí del Tube i fem un cafè en ple centre comercial, afegiré que en aquest petit país de la Mediterrània anomenat Catalunya fins fa poc temps manaven uns senyors i uns senyores d’un partit que només voten allò que els diuen que han de votar a Madrid. I que n’hi ha un altre, de partit, de vocació republicana, que són “indepes” i eixerits, que han donat suport, durant anys, a aquests socialistes que no pensen en Catalunya. Ella, estabornida, ja em parlarà de Messi, però crec que no es podrà estar de concloure la conversa política amb la pregunta del milió de dòlars: I si la gent vol independència, per què no guanya el partit independentista català?. Li contestaré que no hi ha un partit independentista català, que n’hi ha molts. Silenci dramàtic abans de l’inevitable “i per què no es presenten junts si volen el mateix?”. Jo també m’ho pregunto, li respondré, resignat.
Tube. Pujarem al vagó de metro que ens ha de dur a la glòria recomanant-li que revisi La vida de Brian, aquella memorable seqüència de les interminables discussions per mirar d’esclarir si eren el Front Popular de Judea, el Front Judaic Popular o la Unió Popular de Judea. I aleshores, què fareu –preguntarà, preocupada? Que Espanya ens foti encara més perquè el trencaclosques s’uneixi amb els del peix al cove, que veuran que no hi ha peixos ni coves. I ara sí, anem a gaudir del Barça, li diré. Quin equip i quin entrenador, eh –dirà ella! Sí, són un equip, una pinya i per això funcionen. I l’amiga no es podrà estar de deixar anar un “tot al contrari que els vostres partits catalanistes”. Això mateix.
Jordi Finestresdimarts, 24 de maig del 2011
'Separats és fàcil arrencar-nos... junts és impossible!'
Unitat per Barcelona sorgeix de la sincera convicció que la suma de les diferents sensibilitats independentistes és la via per ser més forts políticament, penso en certa mesura, com a conseqüència de la real lliçó de victòria que la ciutadania vàrem donar a la classe política i a nosaltres mateixos amb la transversal i plural organització de la Consulta sobre la Independència. Tots coincidim que la fórmula és la guanyadora, per tant uns resultats concrets i locals no poden validar, o no validar, un plantejament ample i Nacional amb una ambició clara, seriosa però també entusiasta que ens impliqui a tots, tots els que sincerament treballem per l'Estat propi i el sabem possible.
La suma a Barcelona ha funcionat, la independència desacomplexada té representació al consistori de la capital de Catalunya, podria no ser així, i agradin o no els protagonistes, aquesta ha de ser pels independentistes una bona notícia. L'escenari puntual intern dels partits no ens pot fer, a tots els independentistes del país, renunciar, ignorar o menystenir un model guanyador que es situa per damunt les realitats individuals.
Donem temps a qui ho necessita i mentrestant enfortim la resta de 'cases', i fem-ho sempre volent que tots els companys/es independentistes tinguin la seva 'casa' forta perquè serà amb la suma de totes com guanyarem! i aquell dia no hi haurà teva o meva, per tant més val que ens preocupem que totes siguin ben fortes. Si us plau, no siguem 'petits', no siguem miseriosos ni rancuniosos, comencem a ser aquests independentistes que guanyem perquè volem i podem, i podem perquè som grans i actuem en gran, siguem generosos entre nosaltres, ajudem a qui vol aprendre, i vulguem aprendre sempre de qui ens pot ajudar, no estigmatitzem, siguem positius i aprenguem a gestionar les nostres misèries com ho faria qualsevol altre Estat, amb normalitat, sense exagerat drama, amb templesa i inclús, però això ja ens cau lluny..., dissimulant el 'pecat' del company enlloc de gaudir mostrant-lo.
I sapiguem també celebrar les victòries, celebrant-les com col.lectives, perquè ho són, que no ens esborronin els encerts individuals que si són de gent de la terra independentista, són segur encerts per tots!. El nostre país no és petit, el nostre és un país molt gran, estiguem a l'alçada. Sentim com repetim allò que solament ens tenim a nosaltres, que penso ja està bé i és prou, però no acabem d'assumir que nosaltres també som els qui personalment ens puguin agradar menys. No serem mai Sants, gràcies a Déu, no caiguem en el parany d'esperar l'arribada de polítics purs i perfectes per lluitar de debò, perquè no arribaran, ni la nostra llibertat serà resultat d'un miracle, aquesta batalla no és un comte de fades, és real i és la nostra i guanyar passa per acceptar la exigent responsabilitat de treballar i lluitar com a homes i dones d'Estat per la Independència, és a dir fent pinya, fent sardana, fent castell, en definitiva, fent de Catalans i Catalanes no ocupats.
Recordem avui s.XXI la crònica de Ramon Muntaner (s.XIII), 'La mata de jonc': 'Separats és fàcil arrencar-nos... junts és impossible!' Endavant perquè 'som i serem gent Catalana tant si ho volen com si no!!' (Santa Espina). Endavant tots i totes, Visca nosaltres: el Poble Català i... Visca sempre Catalunya!! Guanyarem.
dilluns, 23 de maig del 2011
diumenge, 22 de maig del 2011
Nit electoral d'Unitat per Barcelona
Moltes gràcies!
Votació del president de Democràcia Catalana
Joan Laporta, president de Democràcia Catalana i número 2 a la llista d'Unitat per Barcelona a la ciutat comtal ha votat aquest migdia a la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona.
Llegir més...
divendres, 20 de maig del 2011
Un cafè amb el candidat Joan Laporta
Quan li vaig proposar al número dos d'Unitat per Barcelona per prendre un cafè, no s'ho va pensar dues vegades. La intenció era mantenir una conversa discreta. Una mena d'off de campanya desempallegat de la pressa tòpica d'una campanya electoral. Vam quedar un dimecres a "El cafè de l'òpera" de la Rambla a quarts de set de la tarda. Fins i tot, puc afirmar que la meva agenda d'obrer, i no la seva, complicava la cita. Feia aquella calor emprenyadora de les tardes de primavera pujada de to. Vam seure en una taula rodona, de marbre. Va venir el cambrer i va prendre nota. Dos cafès. Directe, cordial i sense embuts em va preguntar si no volia menjar res. "Segur que no vols cap pasta?", va insistir. Vaig cedir. Es va aixecar cap a la barra i va triar unes pastes per acompanyar el cafetó. El dolç treu l'amable amargor del cafè, però un dia és un dia. Un minut més tard el cambrer, net i amable, li portava le llibre blanc de la casa perquè el firmés. Va complir amb el ritual amb tota naturalitat.
M'explica que es deleix pels seus fills i que la combinació més rara que ha menjat és galetes "Príncipe" amb una Coca-Cola. Tastem una pasta de xocolata. És flonja i gustossísima. Fa falta un xarrup de cafè per acompanyar els sucres polisacàrids del pastisset. Aprofito i li pregunto quina pel·lícula no li fa res veure una vegada i una altra. "Qualsevol d'Indiana Jones!" exclama aixecant els braços i acostant les mans als llavis mentre acaba d'empassar un tros de pastís. "Són genials totes, però la primera... la primera buff és una passada! Les poso pels meus fills i així les miro jo", recorda amb cert to trapella. Aventures amb happy end. Un regust memotècnic de les seves sèries de televisió preferides d'infantesa. "Fúria, tio, allò era una sèrie!". S'anima: "Recordes Daktari Clarence?", pregunta amb intenció. "Sí home, la del lleó guenyo!", responc emocionat. "Boníssima! Genial! Però no sé que dir-te eh? Fúria és molt Fúria!", replica.
Tant li agrada Fúria que l'únic somni que recorda és el d'un cavall que corre. "Em vaig llevar molt cansat, no parava de galopar el cavall dels nassos", explica amb posat esgotador. De paraules, no en té cap de preferida. Li agraden totes. "Me les estimo molt les paraules", sentencia amb serenitat. "Tant com la gent?". "La gent m'agrada més". Riu. El primer llibre que recorda haver-lo colpit és "Els tres mosqueters" o "Dick Turpin". Fa conya i diu que en Turpin portava el mateix pentinat que en Jordi -tot mirant el seu cap de premsa-, que seu retirat en una altra taula. En Jordi replica la broma: "Sou uns cabrons" pronuncia mentre riu profusament.
Laporta no fuma cigarretes. Li demano que em recomani un cigar. Professional em fa un qüestionari: "Tens temps per fumar-lo?". Li dic que sí, se suposa que li haig de posar fàcil. Repon amb contundència: "Cohiba siglo VI Edició Especial, car però una delicatessen; també et recomano Partagàs número 4". Me'ls apunto pel dia que sigui ric i tingui temps per fumar-lo. S'han acabat els pastissets i la tassa és buïda. Només manté una pàtina bruna, senyal que hi havia reposat un cafè. "Tio, sóc un enamorat de la vida!", es defineix. Cafè entretingut, la resta de la conversa era massa off per publicar-la. El dia que tingui temps, sigui ric i em fumi un Cohiba Siglo VI, potser m'animo i les explico.
Unitat per Barcelona aposta per la radicalitat democràtica
Unitat per Barcelona, coalició d'Esquerra, Democràcia Catalana i Reagrupament, era avui a la Facultat d'Economiques de l'Universitat de Barcelona presentant les nostres propostes d'ocupació. La coalició sobiranista ha destacat també que "necessitem enfortir la radicalitat democratica, per exemple per poder escollir directament els consellers/eres de districte".
Jordi Portabella, Joan Laporta, Ester Capella, Ignasi Planas, Anna Arqué i Xavier Florensa, ha visitat avui la Facultat per explicar als universitaris que "les propostes de la coalició volen transformar la societat, una societat que cada vegada exclou més persones".
Portabella ha apostat per un "aprofundiment democràtic radical" i aplicar una radicalitat democràtica per poder escollir directament els consellers de districte: "una ciutat on val la pena viure és una ciutat en la que es té cura de les persones".
"Això es el que farem dilluns, farem que Barcelona reaccioni. El nostre compromís és generar llocs de treball i això es el primer que farem. Evitarem la degradació del sistema d'ensenyament i promourem l'emprenedoria", ha assegurat l'alcaldable .
El líder de la coalició sobiranista ha llançat un missatge clar d'esperança als joves amb la voluntat de "lluitar fins el darrer alè perquè el dret a decidir arribi a nivells d'institucions i de poder polític": "aquests dies hem vist com hem guanyat confiança i no només no els defraudarem sinó que volem entrar dilluns a l'Ajuntament per poder transformar allò que no ens agrada. Tenim la força i confiança per poder fer-ho". Portabella també ha dit que treballaran per evitar la frustració d'aquells que no veuen les seves expectatives en un futur més o menys llunyà: "un noi de la facultat m'ho ha dit clarament: dues llicenciatures, quatre llengües i no té feina".
Sobre la sociovergència Portabella ha assegurat que "en el moment actual aquells que estan al govern, siguin convergents o socialistes, no tenen solucions a la crisi i només la radicalitat democràtica és la que se'n sortirà". Pel líder d'Unitat per Barcelona "la sociovergència representa l'encefalograma pla": "si tot això acaba amb sociovergència estem parlant de teatre".
UxB també ha recordat que qui guanyi les eleccions ha de tenir l'oportunitat de fer govern però amb unes condicions clares: crear 50.000 llocs de treball, perquè hi ha 110.000 aturats i reclamar més capacitat política i econòmica, perquè és la única manera de resoldre la situació actual: "demanarem i exigirem reunió bilateral per obtenir més diners de l'IRPF i és en aquests impostos on el referèndum té sentit, hem de tansformar el marc polític de dependència per un marc polític independència".
dijous, 19 de maig del 2011
Unitat per Barcelona agraeix el paper de les famílies en temps de crisi
Trobada entranyable la que han mantingut aquesta tarda Jordi Portabella, Joan Laporta i Ignasi Planas d'Unitat per Barcelona amb les seves respectives mares a la pastisseria La Farga de l'Avinguda Diagonal. Els candidats de la coalició sobiranista i progressista han convidat a les seves mares a fer una xocolata amb melindros per tal d'homenatjar-les i agrair el seu esforç per tirar endavant la família. En aquest sentit, Portabella ha volgut recordar la importància de les famílies en època de crisi, ja que la cohesió i la solidaritat familiar ajuda a remuntar en els moments més difícils, sobretot quan algun membre de la família s'ha quedat a l'atur o sense una prestació social.
L'alcaldable d'Unitat per Barcelona ha volgut deixar clar el seu model social per la ciutat. Portabella ha assegurat que "farem de Barcelona una ciutat neta i segura on hi hagi una comunitat social cohesionada, on ningú es trobi sol". Per fer-ho el republicà s'ha compromès a consolidar equipaments educatius, sanitaris, esportius i socials públics de qualitat. Portabella ha volgut repetir per activa i per passiva que la defensa de l'Estat del Benestar és una de les prioritats d'Unitat per Barcelona: "Garantirem els seveis socials, la millora del transport públics, l'accés a l'habitatge protegit i farem de l'espai públic un lloc de trobada".
Lligat amb això, Portabella ha explicat que per fer-ho cal que Catalunya sigui un Estat independent i "fer de la nostra ciutat la capital d'un país lliure, amb representitivitat al món, sense intermediaris que ens impedeixen mostrar-nos com a catalans". De la mateixa manera que "volem resoldre les necessitats de les persones i que puguin viure independentment sense discriminació, en igualtat d'oportunitats i amb plena participació social". Per aquest motiu, i referint-se a les seves mares, els candidats d'Unitat per Barcelona han volgut recalcar que "poder estar amb les persones que estimem és un element clau per al benestar social".
La indignació del 10J va ser esperança el 10A; el 22M tots els independentistes poder fer història
El líder de la coalició ha assegurat que "el 35% de la inversió estatal en cultura es concentra a Madrid, mentre que a Catalunya només hi arriba el 9%" i com ha exemple ha explicat que l'aportació anual de l'Estat al MACBA és de 2 milions d'euros mentre que l'aportació al Reina Sofía és de 49,6 milions d'euros. "Imagineu el mèrit que té el MACBA i és que a Barcelona ens en sortim malgrat l'Estat que paguem amb els nostres impostos i malgrat el dèficit fiscal que patim, però cada vegada ens costa més", ha afegit el candidat.
A més, la coalició demana que l’Estat pagui el que li toca per poder avançar en la construcció de l’estació del TAV de La Sagrera i els seus entorns: "Una capital com Barcelona ha de tenir dues grans estacions ferroviàries. Des d’Unitat per Barcelona continuarem fent costat al corredor ferroviari del Mediterrani, amb vies separades per passatgers i mercaderies."
Des de l'edifici Media-TIC, Portabella ha deixat clar que apostaran perquè les empreses barcelonines dels sectors estratègics com el Biotec, les TIC o el disseny segueixin connectant amb el món a través de la xarxa de Consolats de Mar: "Volem ampliar l’abast dels Consolats a la dimensió metropolitana, en coherència a la creació de l’àrea de promoció econòmica a nivell metropolità. Unificarem els esforços de la Cambra de Comerç i dels Consolats en matèria de promoció econòmica internacional. Perquè la suma ha de permetre estimular l’emprenedoria, el talent, el coneixement, que es troba per exemple a l’edifici Media-TIC en el que ens trobem avui."
Portabella també ha presentat el darrer cartell de la coalició amb el que encaren la recta final de la campanya amb el lema 'El vot independentista útil, per fer un nou Ajuntament' i ha apel·lat als votants del 10J i el 10A: “La indignació del 10J va ser esperança el 10A; el 22M tots els independentistes poder fer història”.
dimecres, 18 de maig del 2011
UxB proposa reformar el recinte firal de Plaça Espanya per potenciar-lo econòmicament i cultural
Canvi d'emplaçament de l'Acte Final de Campanya d'Unitat per Barcelona
Divendres, dia 20 de maig al vespre, a partir de les 20:00h, la candidatura Unitat per Barcelona celebrarà l’acte final de campanya a Ronda Sant Antoni, entre C/Muntaner i C/Casanova.
ACTE : Acte Final de Campanya
DIA: Divendres, 20 de maig
HORA: A partir de les 20:00h
LLOC: Ronda Sant Antoni (entre C/Muntaner i C/Casanova)
Volies unitat?
El 10-J volies unitat.
El 10-A volies unitat.
El 22-M tindràs UnitatxBCN!.
Llegir més...
El 10-A volies unitat.
El 22-M tindràs UnitatxBCN!.
Unitat per Barcelona proposa un 'bicing' amb motos elèctriques
L'alcaldable d'Unitat per Barcelona ha presentat una proposta força innovadora: es tracta de crear un servei de transport amb motos elèctriques que funcioni com el Bicing. Segons Portabella, aquest projecte contribuiria a facilitar la mobilitat i a reduir els elevats índexs de contaminació.
L’alcaldable d’Unitat per Barcelona, acompanyat dels candidats Ester Capella, Ignasi Planas, Anna Arqué (Democràcia Catalana), Ricard Martínez i Xavier Florensa, ha tancat el cercle del seu programa amb una proposta que afecta a la mobilitat, la sostenibilitat i la indústria. Es tracta de crear un servei de transport amb motos elèctriques que funcioni com el Bicing. L'objectiu és arribar a establir durant la propera legislatura 200 punts de servei i adquirir unes 1.200 motos per posar a disposició dels ciutadans.
Segons Portabella, aquest projecte contribuiria a facilitar la mobilitat i a reduir els elevats índexs de contaminació, però també sobretot ofereix la oportunitat industrial a Catalunya de començar a produir i exportar vehicles elèctrics. Tres característiques que recorren tres dels punts programàtics als que Portabella dóna més importància.
dimarts, 17 de maig del 2011
Unitat per Barcelona crearà una nova línia d’ajuts per adaptar els habitatges a la gent gran
Jordi Portabella, candidat a l’alcaldia d’Unitat per Barcelona (Esquerra, Reagrupament i Democràcia Catalana) ha anunciat que durant la nova legislatura impulsarà una nova línia d’ajudes per tal d’adaptar els habitatges a la gent gran. L’alcaldable planteja la mesura dins de “la ciutat intel·ligent adaptada a la vida de les persones perquè puguin desenvolupar el seu projecte vital, la seva pròpia biografia”. Per Portabella “l’alternativa és construir habitatge assistit”.
Tal i com ha explicat el candidat del “tercer espai”, aquesta és una mesura de “concepció republicana” ja que “es basa en la igualtat de drets i la seva plena participació a la vida social”. Portabella ha volgut remarcar la importància de la proposta amb la finalitat de guanyar autonomia personal així com el reforç del programa d’ascensors “per evitar l’aïllament social i, per tant, enfortir la cohesió social”. Unitat per Barcelona té com a prioritat garantir la vida independent sense discriminació.
La coalició sobiranista i progressista defensa que “per viure en comunitat, per conviure, cal garantir la vida independent sense discriminació, en igualtat d’oportunitats i amb la plena participació social”. Portabella ha volgut recordar que “l’ONU reconneix explícitament el dret a la vida independent i obliga els Estats a proporcionar l’assistència personal necessària per a fer vida en comunitat”.
Portabella ha assegurat que “des del govern municipal establirem un programa de millores tècniques i estructurals dels habitatges de persones per afavorir la seva vida independent: volem ajudar 1000 persones cada any”, ha dit. L’alcaldable d’Unitat per Barcelona ha dit que “la gent ha de desenvolupar-se en independència” .
Unitat per Barcelona té com a un dels eixos principals del seu programa el del dret a decidir que “creiem que s’ha d’aplicar a tots els ordres de la vida i tant en els drets personals com col·lectius”. En aquest sentit Portabella ha dit que “creiem que totes les persones han de poder desenvolupar el seu projecte vital”.
Unitat per Barcelona fa una crida a la participació amb dos nous vídeos 2.0
Unitat per Barcelona, coalició integrada per Esquerra+Reagrupament+Democràcia Catalana, posa en marxa una campanya de mobilització de vot a través de la xarxa amb dos nous vídeos. "Vull que passi, vaig a votar" i "Encara hi ets a temps, vaig a votar", són els dos spots de campanya per tal d'animar a la ciutadania a votar i a fer-ho per la coalició sobiranista i progressista encapçalada per Jordi Portabella. Els dos vídeos tenen el mateix objectiu, recordar les principals propostes d'Unitat per Barcelona en clau de ciutat i recordar la importància d'anar a votar en els comicis municipals del 22 de maig.
En els spots els protagonistes recorren la ciutat de Barcelona durant diferents hores del dia 22 de maig. En un principi, cap dels dos personatges dóna importància al fet d'anar a votar, però al final del dia decideixen anar a votar i fer-ho per Unitat per Barcelona. Finalment al vídeo es pot veure la coreografia enregistrada a l'Acte Central de Campanya al Parc de la Ciutadella, on es mostra el gest de la coalició: el símbol de sumar fet amb els braços de la gent. Unitat per Barcelona és conscient que la mobilització del sobiranisme progressista pot ser clau per tal d'aconseguir que el futur govern de la ciutat avanci cap a la creació d'un Estat català, impedir retallades en l'Estat del Benestar, crear llocs de treball i facilitar la vida dels barcelonins.
Llegir més...
En els spots els protagonistes recorren la ciutat de Barcelona durant diferents hores del dia 22 de maig. En un principi, cap dels dos personatges dóna importància al fet d'anar a votar, però al final del dia decideixen anar a votar i fer-ho per Unitat per Barcelona. Finalment al vídeo es pot veure la coreografia enregistrada a l'Acte Central de Campanya al Parc de la Ciutadella, on es mostra el gest de la coalició: el símbol de sumar fet amb els braços de la gent. Unitat per Barcelona és conscient que la mobilització del sobiranisme progressista pot ser clau per tal d'aconseguir que el futur govern de la ciutat avanci cap a la creació d'un Estat català, impedir retallades en l'Estat del Benestar, crear llocs de treball i facilitar la vida dels barcelonins.
Democràcia Catalana: «Cal independentisme eficient»
Joan Laporta (Barcelona, 1962), encara no s'acostuma a què el defineixin com a "polític". Va liderar Solidaritat Catalana per la Independència, però ell insisteix que vol "sumar i no dividir" per assolir la independència de Catalunya. Amb aquest criteri ha forjat un pacte amb Jordi Portabella per optar a governar l'Ajuntament de Barcelona. L'arma utilitzada és Unitat per Barcelona, un pacte entre ERC, Rcat i el seu partit DC. Fa tiquet com a número dos del republicà. Diu que s'entenen molt bé i alerta que "cal plantar cara als vigilants del gueto que ens manen" si la independència és l'objectiu. Titlla el tripartit de "perniciós" i demana "audàcia". "Jo només vull que els meus fills treballin", sentencia.
- Cercle virtuós, ara per a la independència i des de l'Ajuntament, hi té confiança?
Sí. Treballo per això, per aconseguir el cercle virtuós per tal que Catalunya tingui poder d'estat, i Barcelona ha de fer de motor d'aquest cercle virtuós.
- Vostè en aquesta campanya ha pronunciat mítings en què es vanta que ERC, Rcat i DC han estat capaços de sumar i "altres" de dividir. Què els hi retreu?
Jo no retrec res a ningú. Jo vull sumar, construir i guanyar i competeixo per fer-ho. Les nostres forces estan concentrades en això. No hem pogut afegir més gent, però amb els que som estic convençut que farem un bon resultat. Tant de bo haguéssim pogut incorporar a d'altres.
- “Sort” que Jordi Portabella va trencar el tripartit?
Sí.
-N'ha parlat amb Jordi Portabella?
No cal parlar-ne, és un fet. Portabella és lliure i honest i quan va considerar que això del tripartit no anava a l'hora, va decidir trencar-lo. Va ser una bona decisió.
- Vostè ha vist molt món, tenim possibilitats de fer entendre la causa catalana a nivell internacional?
Totes i més en el context internacional actual, venen vents de canvi i de grans oportunitats històriques. I els que tenen la responsabilitat de governar i els que tenim presència a les institucions d'aquest país hem d'aprofitar aquests vents que arriben d'Escòcia o Flandes. Més que mai tenim l'oportunitat de ser independents, i a més de ser-ho de manera legal,pacífica i amb concòrdia.
Amb amabilitat política, honestedat, amb sentit de la responsabilitat i coratge podem aconseguir que Catalunya tingui poder d'estat. El procés d'Escòcia pot ser paral·lel al nostre sempre i quan els dirigents d'aquest país tinguin el coratge per prendre les decisions. I tenim la majoria suficient al Parlament per fer el mateix procés que ha anunciat Alex Salmond. Els britànics se l'han cregut perquè té majoria. Nosaltres tenim la majoria i no ens creuen com es veu amb l'espoli, el fons de competitivitat o el corredor mediterrani.
- Però Escòcia té mecanismes...
Hem de tenir elements de pressió política per exercir els nostres drets. Hem de redreçar el rumb, la política d'avui dia pot quedar obsoleta davant els canvis. Et posaré un exemple. Jo per algunes coses sóc de dretes i per altres d'esquerres; no és la meva religió. El que sí que sé que sóc és català i, com a tal, vull defensar dels drets de catalans, per dignitat nacional i col·lectiva, perquè n'estem tips que la caverna ens matxuqui de forma barroera i impròpia, i ho volem perquè els nostres fills tinguin feina en un futur.
- Per tant interpreto que hi ha molt independentista, però poc independentista audaç?
Crec que cal audàcia política, és una virtut que s'ha de practicar. Disculpo la manca d'audàcia de l'independentisme per les pressions que ha rebut. Però ara s'han acabat les excuses. Ara no val anar a Madrid a pidolar i tornar amb la cua entre cames, com fa el Govern. Això no val, ja s'ha esgotat aquesta manera de fer política. Cal coratge i lideratge polític, sentit de la responsabilitat. Unes exigències que demanem sistemàticament a Artur Mas. El President no vol convocar un referèndum per si el perdem, i el que cal que faci és treballar per no perdre'l.
- Però, la seva opció va guanyar ...
No va guanyar la seva opció política, va ser una reacció contra un tripartit que ha estat perniciós pels interessos de Catalunya perquè ens ha portat a la crisi política, econòmica, cultural i moral més gran de la nostra història. Li demano a Mas que deixi de tenir una dependència dels poders fàctics, dels vigilants del gueto que governen aquest país i que treballi per la independència.
- Vostè és l'avançada per esberlar les portes del guetto?
Miri, jo he aterrat a la política amb convicció i les idees clares. Encara estic en fase d'aprenentatge i haig d'actuar amb cautela i amb coherència. Mai m'he tallat, m'han volgut tenallar. Quan vaig ser president em van dir com havia de dirigir el Barça, no els vaig fer cas i vam fer el millor Barça de la història. Ens hem de treure la son de les orelles, expulsar les pors i plantar cara als poder fàctics que ens tenen adormits, anestesiats i que ens enreden constantment amb canvis lampedussians - canviar alguna cosa perquè res no canvii-. Se'ls hi veu el llautó. És més, ara els contracten com assessors, ens estan manant els encarregats dels vigilants del gueto, són crosta. Però sortirà la saba catalana que ens portarà a la llibertat.
- I tot això des de l'Ajuntament?
Els que treballem per la independència hem d'estar presents, i no com a comparses, a totes les institucions del país. Per això treballem, per ser claus en la governabilitat. No poden tornar a manar els socialistes, que són esperpèntics i actuen amb cinisme polític. I els convergents tampoc estan lliures de culpa, que intenten narcotitzar les aspiracions de Catalunya.
- Per tant, falten independentistes valents
Pel fet de ser independentista i dir-ho, ja s'és valent. Té mèrit treballar per la independència, però no podem fer més brindis al sol, cal anar a buscar poder. Mira, jo vull exercir de diputat i de regidor per forçar les decisions necessàries que ens portin cap a la independència. Cal independentisme des de l'acció política, cal independentisme eficient. Si la consulta serveix per crear consciència, la política és necessària per dur-la a terme.
-UxB és el primer traç del cercle virtuós?
Sí. Unitat per Barcelona és exemplar en la capacitat de generar consens entre les forces independentistes, de superar divergències estratègiques i perquè la proposta de ciutat és d'una ciutat per tal que tothom visqui millor i crei sentit de pertinença que crea orgull de país que empalma amb el cercle virtuós.
- S'entén amb Portabella?
Molt. Farem feina.
- Moltes gràcies i molta sort
A vosaltres
dilluns, 16 de maig del 2011
Una multa contra tots: en solidaritat amb Acció Cultural del País Valencià
El 17 de febrer passat, Acció Cultural del País Valencià (ACPV) es va veure obligada a cessar les emissions de TV3 al País Valencià, després de 26 anys. Durant aquest temps, TV3 havia esdevingut una oferta televisiva normalitzada al País Valencià, on s'ha distingit per la seva qualitat i pel fet de ser una de les poques ofertes audiovisuals en català.
Malgrat això, el president Francisco Camps va decidir, ara fa quatre anys, obrir una sèrie d'expedients administratius contra l'entitat responsable d'aquestes emissions, Acció Cultural, cosa que s'ha traduït en una llarga persecució política i econòmica. El mes d'octubre passat, l'entitat ja va haver de pagar 126.943,90 euros per satisfer una primera multa, i ara s'enfronta a dues multes més que sumen vora 800.000 euros (dels quals ja n'ha pagat 130.000), una quantitat absolutament desproporcionada per a una associació cultural sense ànim de lucre la continuïtat de la qual es podria posar en perill.
Durant aquests quatre anys, Acció Cultural ha fet patent l'amplíssim suport a TV3 al País Valencià, fins arribar a l'èxit de la manifestació del 16 d'abril passat a València. En aquest sentit, cal també recordar les 651.650 signatures recollides per la iniciativa legislativa popular (ILP) Televisió sense fronteres per legalitzar la recepció de totes les televisions en català en el conjunt del domini lingüístic, i que ara podria entrar a tràmit parlamentari al Congrés espanyol.
Tant el projecte de llei impulsat per la ILP com el recurs que Acció Cultural ha presentat davant el Tribunal Suprem poden acabar donant la raó a l'entitat en aquest conflicte artificial; però, de moment, Acció Cultural ha de pagar les multes que encara té pendents si no vol patir l'embargament dels seus comptes corrents i béns mobles i immobles. Davant d'aquesta greu situació, el nostre deure és col·laborar a fer front col·lectivament a una multa que en realitat és contra tots els que creiem en la pluralitat informativa i la llibertat d'expressió. Per això, avui, diferents mitjans publiquem aquesta crida pública perquè feu una donació solidària a Acció Cultural (www.acpv.cat): així com junts vam aconseguir les 651.650 signatures per a la ILP, junts hem de reunir els diners necessaris per garantir la continuïtat d'Acció Cultural.
*Aquest editorial l'han publicat conjuntament els mitjans següents: El Punt, Avui, El 9 Nou, Diari de Balears, ACPC, El Temps, Vilaweb, Naciodigital.cat, Cronica.cat, Segre, Regió 7
Votaré Unitat
No els descobriré res si afirmo que aquesta campanya municipal barcelonina està essent una de les pitjors de tota la democràcia. Als anys vuitanta, Barcelona va ser l'epicentre de la vida cultural espanyola i –durant les olimpíades– l'alcalde Maragall va tenir l'habilitat d'ordir un relat que prenia la ciutat com a capital estatal i de la Mediterrània. Enguany –per molt que ens dolgui– la nostra és una urbs sense ànima, que repel·leix la creativitat, amb problemes evidents de gestió i una restauració cara i ineficient. En un moment tan crucial, i atès que les grans ciutats són allò que marca el pas de l'evolució espiritual dels països, esperàvem una campanya on els alcaldables palpessin els carrers al mil·límetre. Calia esperar respostes concretes, no pas retòrica de fireta, sobre com es frenaria la penosa inseguretat al metro, com es protegiria el vianant dels atacs de ciclistes malcriats i quin seria el futur d'infraestructures culturals importantíssimes com ara l'Auditori o el Mercat de les Flors, per posar només algun exemple. Però, de moment, només hem pogut veure un Trias quasi mut, poruc de perdre la seva pole position, i un alcalde que es vol salvar des de la desesperança, catalanitzant políticament els comicis i relligant tota qüestió a la cançoneta de les retallades: un alcalde que es veu tan mort que s'ha permès regalar-se un últim sopar menyspreant el partit que el volia a la tomba abans d'hora. Dels que estan centrant les campanyes a acusar els immigrants d'escampar malalties o d'un altre que proposa fer públic tot document del consistori (seguretat inclosa) “perquè és com un patrimoni de tots”, doncs mirin, pels caràcters de què disposo, millor no parlar-ne. Servidor votarà Unitat per Barcelona: perquè admiro l'esforç que ha fet Jordi Portabella per unificar l'independentisme, perquè té la ciutat ben apresa i no fa volar coloms. Portabella ha trobat suport òptim en Joan Laporta i Anna Arqué, ànima del fenomen participatiu més important dels nostres temps: la consulta del 10-A. Espero que els seus èxits individuals em retornin la ciutat que tant m'agrada estimar. De moment, a l'espera que torni, votaré Unitat.
Unitat per Barcelona guanya a la xarxa
Unitat per Barcelona és la candidatura de les eleccions municipals de Barcelona que més suports té a la xarxa. En un trobada 2.0 de la coalició al Tradicionàrius (Centre Artesà Tradicionàrius), Jordi Portabella ha explicat que "Unitat per Barcelona està guanyant la campanya a Facebook i a Twitter", I és que la coalició sobiranista i progressista és la que suma més admiradors i seguidors en les dues xarxes socials amb més èxit actual. Concretament, gairebé 50.000 persones segueixen diàriament via Facebook i Twitter als 7 primers candidats de la llista: Jordi Portabella, Joan Laporta, Ester Capella, Ignasi Planas, Anna Arqué, Xavier Florensa i Ricard Martínez.
En un acte on hi han assistit més de 150 persones, els 7 primers candidats de la llista s'han trobat amb els seus admiradors i amics de Facebook, així com els seus seguidors de Twitter. El candidat a l'alcaldia de Barcelona, Jordi Portabella, ha volgut agrair als seus amics de Facebook la bona tasca de "corretja transmissora per explicar el projecte sobiranista i progressista d'Unitat per Barcelona". Al mateix temps, Portabella ha explicat que Unitat per Barcelona té "un potent exèrcit d'amics i simpatitzants que treballen incansablement per que Barcelona sigui una capital d'Estat i sigui una ciutat més justa".
#UNITATxBCN el hashtag de candidatura més utilitzat
Jordi Portabella també ha volgut destacar la victòria assolida a Twitter durant els debats de TVE, RAC1 i TV3/BTV. I és que durant l'emissió d'aquests debats, el Hashtag #unitatxbcn ha estat el més utilitzat de candidatures polítiques, superant el principal competidor #TuTrias de CiU. El Hashtag #unitatxbcn només ha estat superat pels hashtags genèrics #22, #debatbcn i #e11. En aquest sentit, Portabella s'ha mostrat convençut que - com ha quedat demostrat en els últims comicis electorals arreu del món - la xarxa decidirà una important bossa de vots "i el 22 de maig quedarà clar amb els excel·lents resultats que treurem".
Finalment, Jordi Portabella ha dit que "cal reforçar l'accés a les noves tecnologies i la millora de connectivitat per la ciutat per tal de progressar com a ciutat, així com potenciar la política 2.0, que ens permeti trencar les barreres entre la política i els ciutadans". Segons Portabella "Internet ofereix unes possibilitats increïbles per acabar amb la desafecció política". Ja per acabar, Portabella ha demanat als assistents que no parin de treballar perquè "l'independentisme faci els millors resultats de la seva història, perquè estic convençut que ho podem aconseguir". Fent broma, Portabella ha acabat la seva intervenció dient: "I a piular!".
diumenge, 15 de maig del 2011
Unitat per Barcelona impulsarà el referèndum sobre la independència des de l'Ajuntament
Unitat per Barcelona ha celebrat aquest diumenge la Festa de la Unitat al Parc de la Ciutadella de Barcelona. En aquesta trobada festiva, s’hi ha celebrat una fira d’entitats, jocs pels infants i activitats diverses. En l’acte polític han donat suport a la coalició l’economista Elisenda Paluzie i el portaveu de Barcelona Decideix, Alfred Bosch. També han intervingut els candidats i candidates d’Unitat per Barcelona Anna Arqué, Ignasi Planas, Ester Capella i Joan Laporta, així com l’alcaldable Jordi Portabella i el president d’ERC, Joan Puigcercós.
Davant de les tres-centes persones que ocupaven la carpa d'UxB al Parc de la Ciutadella, Joan Laporta, president de Democràcia Catalana i número dos de la coalició, ha parlat dels partits polítics que es postulen a l'alcaldia de Barcelona. Laporta després de valorar el vot del PSC en contra al pagament del Fons de competitivitat al Congrés espanyol ha dit que "els socialistes fan aigües i voten contra els interessos de Catalunya. El PSC no és digne de Catalunya". En referència a CiU, Laporta ha qualificat aquesta federació nacionalista de "retalladors compulsius, que ja van començar amb l'Estatut del 30 de setembre". I pel que fa al PP, Laporta ha explicat que els conservadors espanyols són "alienígenes que volen convertir Barcelona en una gestoria administrativa de l'Estat". Així mateix ha criticat amb vehemència les propostes del PP sobre immigració amb un "però que s'han pensat aquesta gent!". Laporta ha conclòs la seva intervenció advertint que "amb UxB, comencem per Barcelona per assolir la plena sobirania de Catalunya. Projectarem la nostra manera viure i la nostra cultura com ha fet el Barça arreu del món”.
L’alcaldable d’Unitat per Barcelona, Jordi Portabella, ha anunciat que la coalició formada per ERC, Rcat i Dcat presentarà una proposta formal a l’Ajuntament de Barcelona per tal d’impulsar des de la capital un referèndum sobre la independència de Catalunya. Segons l’alcaldable sobiranista i progressista, “estem en un moment en el qual ja no podem anar a pidolar a Madrid”, és per aquest motiu que ha dit que “és l’hora de plantar-se i construir una majoria que ens permeti assolir la independència”. Tal i com ha explicat Portabella “des dels Ajuntaments també és pot avançar cap a la independència”. En aquest sentit, ha recordat que si un 10% dels Ajuntaments de Catalunya (que representin més de 500.000 habitants) reclamen fer una consulta nacional, es podria tirar endavant segons la Llei de Consultes de la Generalitat.
L’alcaldable d’Unitat per Barcelona s’ha adreçat als independentistes que tenien pensat votar CiU perquè concentrin el vot en la coalició sobiranista d’ERC+RCat+DC. “Tothom sap que Convergència i Unió no és un partit independentista, i tothom sap que l’estratègia de peix al cove està més que caducada”, ha dit Portabella. “El dia de la manifestació del 10J la gent ens demanava que ens uníssim, doncs aquí ho teniu, ens hem unit”. Fent clara referència a CiU, Portabella s’ha s’ha dirigit als sobiranistes de la capital: “Pot un independentista optar per una opció política que no sap si farà de primer tinent d’Alcalde de Barcelona a l’Alberto Fernandez Díaz del Partit Popular?”
Al mateix temps ha volgut deixar clar que “la nostra opció ha estat expressament creada per donar força a l’independentisme”. Per Portabella “nosaltres oferim il·lusió, tenacitat, l’esperit del 10 de juliol, l’ànima de la consulta del 10A. Quines propostes estem escoltant de Convergència i Unió?”, s’ha preguntat.
Per Portabella “el PSC no té rumb com a partit, no té rumb a Barcelona i no té rumb nacional”. Al mateix temps ha recordat que el PSC va votar en contra d’obtenir el fons de competitivitat per a Catalunya, “el PSC no té credibilitat”. L’alcaldable d’Unitat per Barcelona ha dit que “per defensar la ciutat i el país, cal tenir la ciutat i el país al cor. Cal tenir la ciutat i el país al cap, per poder portar la ciutat i el país al món. I això només ho té Unitat per Barcelona”.
Portabella, com ha repetit en les últimes intervencions de la campanya: “Nosaltres no som equidistants, no estem entre el PSC i CiU en les reivindicacions nacionals i socials. Tant el PSC a Madrid com CiU ha la Generalitat han fet retallades socials”. Així, l’alcaldable del “tercer espai” ha recordat que la principal proposta d’Unitat per Barcelona és crear 50.000 llocs de treball en base al coneixement. “Tenim les propostes per sortir de la crisi, tenim les propostes ben treballades i ben construïdes. I tenim l’esperit”.
Videos de Joan Laporta per les municipals
Us presentam una sèrie de videos especials per a les eleccions municipals a Barcelona.
Primer video:
En aquest primer video d'una sèrie sobre Unitat per Barcelona Joan Laporta explica com veu la coalició i al nostre alcaldable Jordi Portabella
Segon video:
En el segon vídeo Joan Laporta parlant de la unitat, dels valors de sumar i construir, del que hem fet a Unitat x Barcelona abans d'anar a Festa per la Unitat al Parc de la Ciutadella.
Llegir més...
Primer video:
En aquest primer video d'una sèrie sobre Unitat per Barcelona Joan Laporta explica com veu la coalició i al nostre alcaldable Jordi Portabella
Segon video:
En el segon vídeo Joan Laporta parlant de la unitat, dels valors de sumar i construir, del que hem fet a Unitat x Barcelona abans d'anar a Festa per la Unitat al Parc de la Ciutadella.
Jornada complerta d'Unitat per Barcelona: "“la manera més ràpida de sortir de la crisi és disposant dels 20.000 milions d’€ que marxen de casa nostra"
Aquest dissabte ha estat un dia intens per Unitat per Barcelona. Mentre l’alcaldable Jordi Portabella assistia a la manifestació contra les retallades socials, que Democràcia Catalana subscriu i s’ha adherit totalment, Joan Laporta i Anna Arqué, de Democràcia Catalana, han esmorzat aquest matí amb representants de diverses entitats culturals i socials a la seu de la Fundació Procat, a Nou Barris, per a continuació visitar el Mercat Modernista, a la plaça Major del barri. Posteriorment, Laporta i Arqué han parlat del comerç de proximitat amb els paradistes del Mercat de Les Corts. Al migdia, s’ha celebrat un dinar popular a la plaça de Lesseps amb intervencions, entre d’altres, de Joan Laporta, que ha recordat que Unitat per Barcelona és la garantia per fer de Barcelona la millor ciutat per viure i amb mentalitat de capital d’estat, d’una Catalunya sobirana a la Unió Europea.
Per la seva banda, l’alcaldable Jordi Portabella ha desvelat que un dels dos números que l’acompanyen en tots els actes d’aquesta campanya electoral, el numero 6, fa referència a la 6a hora perquè “és allò que justament cal enfortir per fer una societat més forta i preparada per superar els grans reptes. El numero 6 és doncs la 6a hora i per tant un dels eixos vertebradors del programa de la coalició; l’educació”. Portabella també ha recordat que a “Unitat per Barcelona hem estat capaços de vertebrar un programa amb més de 2000 propostes. Tenim idees, tenim una llista amb voluntat de treballar, d’esforçar-nos per millorar la nostra ciutat i amb l’esperit que emana del 10 de juliol”. I ha deixat clar que “la manera més ràpida que tenim de sortir de la crisi és disposant dels 20.000 milions d’euros que any rere any marxen de casa nostra, 2.500€/any de cada ciutadà, més de 2 milions d’€/hora. No es pot suportar més una situació tant excepcional dins d’Europa. No hi ha cap regió europea que contribueixi solidàriament amb el seu estat amb més del 5% del seu PIB, amb una excepció, nosaltres, que ens solidaritzem amb el 10%. Ja n’hi ha prou!".
A mitja tarda, la majoria de candidats de la coalició han disputat un divertit partit de futbol sala al Centre Municipal de La Ciutadella, on s’ha parlat de la vessant social de l’esport.
dissabte, 14 de maig del 2011
Laporta aposta per la millora i l’eficiència del transport públic
Cal recordar que Unitat per Barcelona ha decidit gastar-se els diners de la campanya electoral a fer coses útils per la gent, en comptes de gastar un dineral en tanques publicitàries. En aquest sentit, buscant un model de proximitat amb la ciutadania, Unitat per Barcelona ha regalat 2.000 bitllets senzills al mateix temps que s’expliquen les propostes sobre mobilitat.
Laporta ha insistit en la clara aposta d’Unitat per Barcelona per la mobilitat sostenible i el transport públic i ha apuntat que “incrementar l’ús del transport públic és un factor clau per tal de millorar la qualitat de l’aire a Barcelona i a l’Àrea Metropolitana”. Entre d’altres propostes, Laporta ha fet referència a la millora del “servei de rodalies i acabar l’ampliació de les línies 2 i 9 del metro” i “implantar la xarxa ortgonal d’autobusos amb l’objectiu de millorar la freqüència de pas, la puntualitat, la velocitat comercial i la intermodalitat dels autobusos”. També ha proposat l’ampliació de l’horari del metro per a que estigui obert ininterrompudament de divendres a les 5 del matí a diumenge a les 12 de la nit i ampliar l’horari del Bicing així com revisar el contracte amb l’empresa concessionària d’aquest servei de transport.
El president de Democràcia Catalana i número dos d’Unitat per Barcelona ha reconegut que ell forma part del 46% dels barcelonins que fan desplaçaments curts a peu tot i que ha recordat que en la seva etapa com a estudiant i també en els primers compasos de la seva etapa professional com a advocat “agafava el 7 o el 15 per anar del Passeig de Sant a la plaça Francesc Macià”.
divendres, 13 de maig del 2011
Unitat per Barcelona presenta l'e-Zoo
Unitat per Barcelona (Esquerra, Democràcia Catalana i Reagrupament) ha presentat un nou model de Zoo per substituir el la futura construcció del Zoo marí amb un cost de 300.000 milions d'euros. A l'acte hi ha assistit Anna Arqué, candidata número 5 per Barcelona i membre de Democràcia Catalana. Es tracta de l'e-Zoo, "un zoologic del segle XXI que permeti conèixer en profunditat les diferents espècies, interactiu, amb sistemes de realitat virtual, realitat augmentada, projeccions 360º, sistemes de maping, cinema 3D".
Aquest nou projecte no comporta el patiment pels animals i resulta molt més rendible, amb un cost de construcció d'una tercera part del marí i amb menys costos de conservació. Portabella ha explicat que "a nivell de despesa, la diferència entre un zoo tradicional i l'e-ZOO és abismal, doncs aquest darrer tan sols consumeix energia, que podria obtenir per cogeneració a través d'energies renovables."
Respecte a l'actual zoo de Barcelona, el líder de la coalició ha deixat clar que "no es pot tancar en un dia i per tant la idea és que el zoo tradicional no substitueixi els animals que es van perdent sinó que es faci una reconversió pausada cap a un Zoo virtual." "És una proposta amb la que hi surt guanyant tothom: l'ecologia, els animals, els zoos, els llocs de treball, la ciència, la tecnologia i les ciutats", ha afegit Portabella.
"Serà un centre educatiu i recreatiu que permeti descarregar-se la informació que interessi al mòbil. Un espai que esdevingui centre de convencions, seminaris i ponències de temàtica animal.", ha explicat el representant de l'associació animalista Libera i responsable del projecte, Leonardo Anselmi.
L'e-ZOO, que s'estendrà a altres països, es presenta com un espai que incorpora totes les eines tecnològiques per «donar vida» a animals virtuals en el seu propi hàbitat i que els visitants puguin fer una immersió real al seu entorn, entendre com són i per què es comporten com ho fan. En definitiva, viure una experiència real.
Anselmi també ha explicat que un alt percentatge dels seus beneficis es destinaran a mantenir una reserva en concret, per obtenir el material científic i audiovisual necessari pel recinte i a través d'un sistema de beques per estudiants.
Crònica d'un passeig amb el número dos d'UxB, Joan Laporta
Són dos quarts de sis de la tarda. Barcelona regala un dia d'aquells que permet presumir de ciutat. Sol afable, marinada cordial i voreres plenes. Ens trobem a la Rambla cantonada carrer Hospital. Fa olor d'anís. Una munió de gent omple el ferm i les voreres per passejar per la Fira de Sant Ponç. Venen herbes remeieres i confitures que dormen el son dels justos als fons dels armaris de les cuines de les famílies menestrals catalanes, fins que un trasllat, unes obres o un cataclisme natural les envien a la mort. Joan Laporta, el número dos d'Unitat per Barcelona, -l'UTE política formada per ERC,Rcat i DC- es disposa a fer una passejada electoral.
L'escenari és idoni. Parelles de jubilats, joves, pares de família, tietes, guiris i treballadors de pas o de la rodalia que han sortit a fer el vol i s'han topat amb la fira són figurants perfectes per l'ocasió. I les expectatives queden curtes. Laporta fa el primer pas i és aturat per tres nois del Congo que li reclamen una foto. Mentre enraona i es retrata amb els congolesos la gent, tafanera, s'apinya. "Guaita, en Laporta, nena!", diu una mare a la seva filla, d'aquestes parelles maternofilials que "baixen" a Barcelona a comprar i prenen cafè amb llet a mitja tarda com si fos un caprici pecaminós.
L'envolten, el rodegen, li demanen fotos i autògrafs. Dues marxants del mercat, que venen d'aquelles fruites que haurien de dur una etiqueta amb "Warning, sucre a tones", li clamen petons. "El hombre de mis sueños", li diu la Lluïsa mentre se l'abraça amb fruïció. "Estàs molt guapo!", li confessa amb mirada de picardia la Rosa, una altra marxant, vestida d'impecable blanc. "Voteu-nos, eh?", s'acomiada de cadascun afegint l'adjectiu "company" si és saludat és masculí i "guapa" si la saludada és femenina.
Una noia fa forat al cercle de passejants que l'abraona. Li demana un petó i una foto. "Soy de Colombia", informa la noia. Laporta somriu i li diu que "és més guapa que la Shakira". Sembla un polític francès: reparteix petons, tira floretes i enfila els nens. Ignasi Planas, el número 4 i candidat per reagrupament, afina els seus coneixements tecnològics. Li toca fer de fotògraf. Dispara amb Iphones, Blackberrys, Motoroles i Samsung. Se li quedara cara de "capture". Planas riu.
Joan Laporta prossegueix l'atapeïda singladura. Porta 10 minuts de passejada i haurà avançat 5 metres. Tres tietes, amb perles a les orelles i camisa amb plecs, l'aturen amb contundència. "Ets el gendre que voldria!", l'aclama una. "I jo per noviu!", respon l'altra. El sector pensionista s'esvera, volen carn fresca.
Deixades les tietes, una família de Jaén li barra el pas. "Señor Laporta, nos podemos hacer una foto con usted?", li pregunta sorprès de la seva presència. Retratat, l'aturen dues turistes de catàleg Erasmus - que veuen Barcelona la ciutat rebel, insubmisa i disposada a la còpula en qualsevol moment del dia -. Rialleres, flexionant lleugerament els genolls i bellugant el cap a l'espatlla dreta, li demanen immortalitzar el moment de la trobada. Cofoi de l'ofrena s'hi retrata. S'acomiada d'elles amb quatre petons, un per galta, i mirada... sorneguera. Aixeca les celles, i bufant exclama un justificat "Déu n'hi do!".
Portem encara no dos quarts de passejada. Ha recorregut uns vint metres. En Ramon, mestre artesà de la Mel, el reclama a crits. "Jan, Jan, vine cap aquí home!". S'hi acosta disciplinat i a pas lleuger. "Montse, nena..." -crida el mestre apicultor- "fes-nos una foto!". Laporta, en Ramon i centenars de pots de mel formen part del quadre. Entranyable.
Un avi, d'americana a quadres, li posa les mans al pit i li diu que "els té molt ben posats". Precisament no parla de les glàndules mamàries. El seu inseparable cap de premsa desisteix d'intentar mantenir un ritme. De fet, ni ho intenta. No cal. Tres quarts d'hora després arriba al carrer Jerusalem. Dos carrers més enllà des del punt d'inici de la ruta, la Rambla. Ple el sarró d'abraçades, petons, fotos, cops de mà, salutacions cordials, estirades i copets a l'esquena acaba la passejada.
Fanfàrria electoral interpretada en "adagio" i entretinguda. Quaranta-cinc minuts per cinquanta metres. Potser els votants d'UxB esperen que la independència no sigui tant lenta però, de ben segur que esperen que sigui igual de divertida. Ai Sant Ponç... qui t'ho havia de dir!.
Font
Llegir més...
L'escenari és idoni. Parelles de jubilats, joves, pares de família, tietes, guiris i treballadors de pas o de la rodalia que han sortit a fer el vol i s'han topat amb la fira són figurants perfectes per l'ocasió. I les expectatives queden curtes. Laporta fa el primer pas i és aturat per tres nois del Congo que li reclamen una foto. Mentre enraona i es retrata amb els congolesos la gent, tafanera, s'apinya. "Guaita, en Laporta, nena!", diu una mare a la seva filla, d'aquestes parelles maternofilials que "baixen" a Barcelona a comprar i prenen cafè amb llet a mitja tarda com si fos un caprici pecaminós.
L'envolten, el rodegen, li demanen fotos i autògrafs. Dues marxants del mercat, que venen d'aquelles fruites que haurien de dur una etiqueta amb "Warning, sucre a tones", li clamen petons. "El hombre de mis sueños", li diu la Lluïsa mentre se l'abraça amb fruïció. "Estàs molt guapo!", li confessa amb mirada de picardia la Rosa, una altra marxant, vestida d'impecable blanc. "Voteu-nos, eh?", s'acomiada de cadascun afegint l'adjectiu "company" si és saludat és masculí i "guapa" si la saludada és femenina.
Una noia fa forat al cercle de passejants que l'abraona. Li demana un petó i una foto. "Soy de Colombia", informa la noia. Laporta somriu i li diu que "és més guapa que la Shakira". Sembla un polític francès: reparteix petons, tira floretes i enfila els nens. Ignasi Planas, el número 4 i candidat per reagrupament, afina els seus coneixements tecnològics. Li toca fer de fotògraf. Dispara amb Iphones, Blackberrys, Motoroles i Samsung. Se li quedara cara de "capture". Planas riu.
Joan Laporta prossegueix l'atapeïda singladura. Porta 10 minuts de passejada i haurà avançat 5 metres. Tres tietes, amb perles a les orelles i camisa amb plecs, l'aturen amb contundència. "Ets el gendre que voldria!", l'aclama una. "I jo per noviu!", respon l'altra. El sector pensionista s'esvera, volen carn fresca.
Deixades les tietes, una família de Jaén li barra el pas. "Señor Laporta, nos podemos hacer una foto con usted?", li pregunta sorprès de la seva presència. Retratat, l'aturen dues turistes de catàleg Erasmus - que veuen Barcelona la ciutat rebel, insubmisa i disposada a la còpula en qualsevol moment del dia -. Rialleres, flexionant lleugerament els genolls i bellugant el cap a l'espatlla dreta, li demanen immortalitzar el moment de la trobada. Cofoi de l'ofrena s'hi retrata. S'acomiada d'elles amb quatre petons, un per galta, i mirada... sorneguera. Aixeca les celles, i bufant exclama un justificat "Déu n'hi do!".
Portem encara no dos quarts de passejada. Ha recorregut uns vint metres. En Ramon, mestre artesà de la Mel, el reclama a crits. "Jan, Jan, vine cap aquí home!". S'hi acosta disciplinat i a pas lleuger. "Montse, nena..." -crida el mestre apicultor- "fes-nos una foto!". Laporta, en Ramon i centenars de pots de mel formen part del quadre. Entranyable.
Un avi, d'americana a quadres, li posa les mans al pit i li diu que "els té molt ben posats". Precisament no parla de les glàndules mamàries. El seu inseparable cap de premsa desisteix d'intentar mantenir un ritme. De fet, ni ho intenta. No cal. Tres quarts d'hora després arriba al carrer Jerusalem. Dos carrers més enllà des del punt d'inici de la ruta, la Rambla. Ple el sarró d'abraçades, petons, fotos, cops de mà, salutacions cordials, estirades i copets a l'esquena acaba la passejada.
Fanfàrria electoral interpretada en "adagio" i entretinguda. Quaranta-cinc minuts per cinquanta metres. Potser els votants d'UxB esperen que la independència no sigui tant lenta però, de ben segur que esperen que sigui igual de divertida. Ai Sant Ponç... qui t'ho havia de dir!.
Font
dijous, 12 de maig del 2011
Aclariment
Us informem que la conferència de Jordi Portabella al COAC d'avui a les 19:00h es mantindrà en ser un acte organitzat per l'entitat. La coalicio atendrà per tant el compromís adquirit amb el Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya en el qual hi assistiran diversos convidats.
La resta d'actes de campanya organitzats des de la candidatura d'Unitat per Barcelona resten anul·lats en còndol a les víctimes i en solidaritat amb la població de Llorca.
Portabella no farà alcalde a Hereu
Un d’aquests casos és el de l’alcaldable per Unitat per Barcelona (ERC+RCat+DCat), Jordi Portabella, que ha tancat la porta a pactar amb Jordi Hereu després de dir que no es pot ser alcalde de Barcelona si no és té veu pròpia a Madrid, tal com acaba de passar amb els diputats socialistes al Congrés. "Un alcalde de Barcelona ha de poder anar a Madrid a negociar amb cordialitat però amb capacitat d'exigir", ha dit Portabella, referint-se clarament a Jordi Hereu i Alberto Fernández Díaz.
Portabella ha assegurat que l’única estratègia que queda per negociar amb Madrid aspectes com el desenvolupament de la Carta Municipal, és l’opció independentista i progressista que ell mateix encapçala. Precisament, el desenvolupament de la Carta Municipal és una de les principals propostes i reivindicacions de Portabella i Unitat per Barcelona, que defensen que la capital catalana i el conjunt del país podrà sortir de la crisi si té més poder polític i més capacitat de decisió.
En aquesta línia, Jordi Portabella està convençut que les estratègies del "peix al cove" i el "govern amic" estan caducades i que l'únic manera de defensar els interessos de Catalunya i Barcelona és una opció independentista, "amb personalitat pròpia i força", com la que ell representa.
Font
Política i periodisme
Servidor de vostès ha viscut dues realitats de la comunicació: periodista des d’uns quants anys (mai se sap quan es comença a exercir un ofici) i responsable de premsa d’una opció política (sense deixar mai, és clar, de ser periodista). Per tant, he estat a les dues riberes que uneixen inexorablement els partits polítics i els polítics amb els mitjans de comunicació. Com a responsable de premsa d’un partit sempre he pensat que la llibertat de premsa, d’acció i pensament no es pot dirigir, ni bé ni malament, en tot cas gestionar tan bé com es pugui amb tacte i franquesa. A aquestes alçades ja sé que el fet que parlin o no parlin, o ho facin bé o malament d’una persona o d’un partit, no depèn del professional que tens al davant sinó de l’empresa a la qual pertany aquest professional.
Que un diari que presumeix de ser l’epicentre de la premsa catalana t’ignori no vol dir que el cap de política sigui un enze sinó que el director o editor que el paga a finals de mes ha traçat una línia editorial en funció d’uns interessos i unes amistats determinades. Que una cadena televisiva o un digital es dediqui a llançar porqueria és perquè qui mana ordena a la seva gent que difamar ven més que no pas informar o, senzillament, perquè el difamat no és sant de la devoció del senyor o senyora que mana a la cadena televisiva o al digital en qüestió. És una trista realitat, però és la realitat. El consumidor final, tots nosaltres, ens imaginem que passa quelcom, però tothom calla.
Males arts. Una altra qüestió és quan els partits polítics fan la guitza a una empresa de comunicació, ja no per rebre un millor tractament, sinó per coaccionar a fi que no es parli d’altri. Albert Camus deia que la premsa lliure pot ser bona o dolenta, però sense llibertat la premsa no deixarà de ser dolenta. Com que la constitució dels espanyols i l’estatutet dels catalans contempla la llibertat de premsa, m’estalviaré dir que no hi ha llibertat de premsa en aquest país, però sí puc assegurar que la llibertat està limitada, en molts casos, per la pressió i, encara en tristes ocasions, pel xantatge de certs responsables polítics de certs partits. En un país on la llibertat de premsa fos genuïnament autèntica no s’entendria que el cap de campanya d’un partit fes veure al director d’un diari que si s’informa massa d’una opció política, independentista, per exemple, potser caldria revisar les subvencions públiques que rep el diari. En un país amb llibertat d’expressió de veritat no s’admetria que un executiu polític amenacés al director d’un mitjà “x” que no hi haurà publicitat d’empreses properes al partit si el director del mitjà “x” no exigeix a un professional seu que s’entregui totalment a una causa política, no pas periodística. En un país amb llibertat d’expressió de veritat no es permetria que es generessin tertúlies de pa sucat amb oli amb missatges versats cap a la mateixa direcció en una televisió pública.
Aquestes maniobres, però, només la saben uns quants, els implicats i un cercle reduït que opta per mantenir l’off the record. Ja se sap: abans que periodistes els professionals de la comunicació són persones i tenen una vida, una família, una hipoteca... La por, el xantatge i la covardia frena la denúncia i facilita el tòpic de “són coses que passen”. Fer de cap de premsa d’un partit o d’un personatge públic et permet saber de seguida que les coses són d’una manera i que la impunitat del poder és inqüestionable i que l’establishment no t’ajudarà a canviar les coses. Millor, et diuen, que miris cap a una altra banda. I un es menja la seva ràbia perquè la denúncia afecta a altres companys. I seguim que demà serà un altre dia. Trist. I penses que en la relació mitjans-política hi ha dies dolents i dies que no ho són tat, de dolents. Continuaré.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)