dimecres, 27 de juliol del 2011
dimarts, 26 de juliol del 2011
Les 25 propostes d'Unitat per Barcelona per reactivar l'economia a la ciutat
1- Àrea de gestió centralitzada per a la coordinació estratègica del port, aeroport, xarxa ferroviària de mercaderies i el Consorci de la Zona Franca. No n'hi ha prou amb tenir majoria als organismes fiscalitzadors, cal tenir-la als òrgans de gestió.
2- Connexió del Port de Barcelona a la xarxa ferroviària de mercaderies amb ample de vies europeu.
3- Desenvolupament del Pla de Rodalies i del Corredor del Mediterrani.
4- Foment del Comitè de Desenvolupament de Rutes Aèries.
5- Foment de la reindustrialització: garantir el manteniment del teixit industrial de la ciutat en les transformacions urbanístiques.
6- Garantir les infraestructures en telecomunicacions que permetin un ús assequible de les TIC per part de la ciutadania i el teixit empresarial.
7- Abordar el debat per la reforma dels espais del recinte Fira de Montjuïc de Barcelona, tenint en compte la creació i obertura d’espais públics, la consolidació d’equipaments vinculats a la Fira (centre de convencions), així com la reconversió d’alguns espais.
8- Impuls de la ciutat intel·ligent.
9- Garantir les prestacions socials a les persones en situació d'atur per tal d'evitar processos d'exclusió social.
10- Garantir el finançament de les polítiques actives d'ocupació, fins ara massa dependents dels fons de cohesió europeus.
11- Millorar la relació entre oferta i demanda de treball mitjançant serveis d'orientació laboral més personalitzats.
12- Acreditació i reconeixement de la formació continua i ocupacional.
13- Exempcions fiscals per a les empreses que generin ocupació estable.
14- Promoure la responsabilitat social corporativa (RSC) com a factor de competitivitat de les empreses.
15- Foment de l'emprenedoria i el creixement empresarial.
16- Atracció de capital risc.
17- Promoure la creació d'una àrea de desenvolupament intel·ligent, amb tres línies estratègiques principals: captació d’activitat econòmica (captació de fires i congressos de rellevància, represa dels programes de landing), suport a les empreses autòctones i internacionalització d’empreses i professionals autònoms.
18- Promoure la creació l'àrea de promoció econòmica dins de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.
19- Desenvolupar del Pla Estratègic de Turisme amb una especial atenció a la incorporació de tecnologia dins del sector per tal de fer-lo més productiu i competitiu.
20- Continuar el desenvolupament del Pla de Mercats.
21- Accelerar el desenvolupament del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona.
22- Potenciar el microcrèdit de proximitat. Una iniciativa conjunta amb fons d’inversió i business angels per garantir rendibilitats mínimes per al finançament de projectes d’emprenedoria local.
23- Destinar inversió pública al mentoratge de noves iniciatives empresarials.
24- Garantir el finançament de les polítiques de desenvolupament econòmic local.
25- Desenvolupar la Carta Municipal, especialment en allò referent a l'IVA, l'IRPF I els impostos especials. Cal convocar la primera reunió bilateral Barcelona-Estat.
Panxa
Fa ben poc, filosofar sobre les pistoleres de Leire Pajín fou considerat un crim contra els drets de la humanitat femenina. La panxa de Joan Laporta, contràriament, és un objecte estètic sobre el qual quisvulla ha pogut opinar. Així ho feia la cap de premsa de Convergència i antiga consort d'Els matins, Pilar Rahola: “Sembla un militant de les FAES vingut a menys. Aquesta imatge innecessària de prepotència, amb gomina al cabell (es diu brillantina), el xampany francès, el puro a la boca; només li falta la noia Martini al costat i les ulleres de sol. Què t'ha passat, Jan?”. Doncs al Jan, Pilar, li ha passat que té el cabell moll perquè acaba d'eixir de l'aigua, és en un iot perquè l'ha convidat una família d'amics, beu Moët perquè quan te n'ofereixen els teus amfitrions la majoria dels mortals no l'acostuma a abocar al mar, i no li cal una noia Martini perquè hi és amb la seva companya.
Aprofitant l'avinentesa, benvolguda Pilar, et diré què no ha fet en Jan: en Jan no ha netejat la imatge dels Godó a Catalunya per pagar la hipoteca. En Jan mai no escriurà ple de bavalles: “Es un sentimental, pero no está preparado para la exhibición de sus sentimientos” en referència cursi a un dels homes que més mal han fet a la cultura catalana. En Jan mai no ha abandonat un partit polític per crear-ne un de nou, amb l'èxit ja prou conegut, bo i mantenint el cul a la cadira dels seus antics càrrecs (avançant la resposta: va trencar una coalició de partits, cosa ben diferent). I, finalment, en Jan mai no ha hagut d'eixugar els deutes d'una formació amb diners prestats per un tal Fèlix.
De fet, podríem preguntar-ho a la inversa. Què t'ha passat, Pilar, a tu i a tots els neoconvergents, amb en Jan? Costa d'entendre tanta urticària amb un polític que no fa sinó expressar allò que callen molts convergents independentistes. És difícil entendre tant de ressentiment contra un home que, com acostuma a dir, no és independentista sinó que treballa perquè Catalunya sigui un estat. Com hi ajudes tu, Pilar? El greix, benvolguda, no només es té a la panxa i n'hi ha que en tenen les galtes plenes. Covardia, renúncia: aquesta és la vertadera i greixosa panxa.
Bernat Dedéudivendres, 22 de juliol del 2011
El Parlament insta la Comissió Europea a incloure el corredor del Mediterrani l'endemà que DCat ho sol.licités
El Parlament de Catalunya insta la Comissió Europea a incloure el corredor ferroviari del Mediterrani a la Xarxa Central Transeuropea l'endemà que Joan Laporta ho sol.licités a la Cambra catalana mitjançant una interpel·lació.
Segon Laporta, “la prosperitat present i futura del país està en joc i passa per disposar de les infraestructures necessàries”. En la darrera sessió del Ple del Parlament celebrat avui dijous, 22 de juliol, el secretari tercer de la Mesa, Josep Rull, ha llegit una declaració institucional en què es manifesta la necessitat que la Comissió Europea inclogui el corredor ferroviari del Mediterrani, amb el traçat que va d'Algesires a la frontera amb França, en la Xarxa Central Transeuropea.
El document ha estat signat per tots els grups i subgrups i el diputat del Grup Mixt, Joan Laporta, autor d’una interpel·lació formulada ahir al Ple del Parlament on va preguntar pels propòsits de capteniment del Govern de Catalunya en relació a la posada en funcionament del corredor ferroviari del Mediterrani.
Laporta havia explicat ahir la necessitat d’”aconseguir que el corredor ferroviari del Mediterrani formi part del Core Network Transeuropeu obtenint així els fons europeus que faran que sigui una realitat”, incloent els accessos als ports de Barcelona i Tarragona: “De res servirà ampliar la capacitat del Port per rebre mercaderies si tenim un embut a la sortida que no ens permet treure-les amb la rapidesa suficient per ser competitius. Volem que els nostres ports es converteixin en les portes d’Europa per a les mercaderies asiàtiques i del Nord d’Àfrica, i això no passarà si no els connectem de manera eficient amb ferrocarril amb el centre i el nord d’Europa”.
Pel diputat de Democràcia Catalana, “ara més que mai cal prioritzar infraestructures que estiguin concebudes per generar oportunitats socioeconòmiques, sostenibles, base d’un nou model econòmic que ens permeti competir amb les principals regions europees”
Laporta va instar el conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, i el Govern de Catalunya a prendre “les mesures que siguin necessàries per obtenir els compromisos concrets per part del Ministeri de Foment d’accelerar al màxim les actuacions a realitzar a Catalunya. Compromisos per escrit, públics i amb la Comissió Europea com a part per assegurar el compliment dels compromisos”.
*Adjuntem el text de la Declaració institucional i el vídeo de la interpel·lació formulada ahir pel diputat Joan Laporta.
Declaració del Parlament de Catalunya de suport al corredor ferroviari del Mediterrani
Llegida en el Ple del Parlament el dia 22 de juliol de 2011
El corredor del Mediterrani vertebra en tota la seva extensió una amplíssima àrea socioeconòmica, que inclou Catalunya, València, Múrcia i Andalusia i que travessa les demarcacions de Cadis, Màlaga, Granada, Almeria, Múrcia, Alacant, València, Castelló, Tarragona, Barcelona i Girona. L'impacte econòmic a nivell de l'Estat repercuteix sobre el 40% de la població i del producte interior brut, prop del 50% de la producció agrària, el 55% de la producció industrial, el 60% de les exportacions, el 60% del tràfic terrestre de mercaderies, el 65% del tràfic marítim i el 70% del turisme.
Aquest corredor, per la importància i la transcendència que té, no solament per als ports de la façana mediterrània i els territoris de l'arc mediterrani, sinó també per al conjunt de l'economia de l'Estat, ha d'ésser inclòs per la Comissió Europea com a corredor prioritari en la Xarxa Central Transeuropea (Core Network), com un element estratègic per a la connexió i la cohesió territorial internes de la Unió Europea i per a la comunicació entre el nord i el centre de la Unió amb el nord d'Àfrica. La Comissió ha d'adoptar la decisió definitiva sobre aquesta qüestió dins la segona quinzena del mes de setembre d'enguany.
És per això que el Parlament de Catalunya manifesta, amb fermesa, la necessitat que el corredor ferroviari del Mediterrani sigui inclòs per la Comissió Europea, amb el traçat des d'Algesires fins a la frontera amb França, en la Xarxa Central Transeuropea.
Palau del Parlament, 22 de juliol de 2011
Ai, si us sentís...
La mort del periodista Carles Sentís ha generat en les darreres hores tot tipus de comentaris a l’entorn de la seva figura periodística i política. A aquestes alçades no descobriré res de nou sobre l’arribisme del personatge, la seva àgil cintureta per adaptar-se als vents que sempre li bufaren a favor. Qui en vulgui saber més que recuperi –a la xarxa és fàcil- els articles que Ramon Barnils va dedicar a Sentís. De fet, la major informació de la trajectòria vital de l’autor de “Finis Cataloniae” la conec pel Barnils. I el Ramon me’l creia. Al Sentís, no. El Barnils li arribà a dedicar perles setmanals al refundat Be Negre a la secció “Ai si us sentís...”. Aneu a les hemeroteques, aneu.
El motiu de l’article, però, no és recordar les activitats periodístiques d’un dels guanyadors de la guerra del 36, el camisa blava Sentís, l’“espion” de Franco, sinó recordar precisament aquells periodistes que representen, almenys per a mi, tots els valors que ha de tenir un periodista. Per tant, a partir d’ara ja hauria de deixar de parlar de qui fou director d’EFE en els anys del Movimiento.
Oblits. I és que en aquest petit país de la Mediterrània anomenat Catalunya sobreviu encara el mal costum d’oferir glòria eterna a aquells personatges que entre 1939 fins el 1975, posem pel cas, van tenir una activitat pública ben intensa i que ja en democràcia van rebre la compensació, cas dels periodistes, d’ocupar càrrecs de prestigi als consells de redacció dels diaris o ser nomenats directors i/o presidents de qualsevol organisme. Són els respectables de la classe política i de la societat civil. Són la casta intocable. Són els periodistes oficials dels anys de la foscor a Catalunya, els que no incomodaven al règim de Franco, els que llepaven tot el que podien llepar per ocupar càrrecs i rebre targetons per assistir als guateques de la gente bien –tirant a fatxa- de Barcelona. Però resulta que la nòmina més remarcable, en quantitat i qualitat, d’homes i dones de lletra periòdica no tenen articles llargs a les enciclopèdies ni van treballar a Catalunya del 39 al 75 ni van llepar res per fotre’s un combinat al Cortijo i poder saludar a la querida esposa del Governador Civil. Senzillament perquè vivien i treballaven fora del país, exiliats o, en alguns casos, com el meu admirat Josep M. Planes, els havien assassinat.
És així. Avui tothom sap qui són els que van entrar a cavall per la Diagonal el 39, però s’ignora els que van dignificar la Catalunya prefeixista. Dels periodistes dels anys trenta, dels que es van mantenir fidels a la dignitat, al país i a la justícia fins al darrer dia encara no en sabem massa cosa tot i interessants treballs publicats recentment –gràcies, Quim Torra! Parlo dels Planes, Polo, Ferran, Llates, Xicota, Artís-Gener, Fontanals, Guasp, Cabot, Sindreu... Periodistes que escrivien molt millor que els gasetilleros oficials del règim, però com que van perdre la guerra el seu nom s’anà esborrant de mica en mica, per la llunyania o per la desaparició física, de la memòria col·lectiva. Són els meus herois. Els meus referents.
Pregunta al President Mas sobre accions per a la Independència
El Govern de la Generalitat faria bé d'explicar a la ciutadania els enormes avantatges de fer de Catalunya un Estat dins la Unió Europea. El President va fugir d'estudi però al·legar que el procés d'independència no estava al seu programa electoral ens sona a excusa per defugir de les seves responsabilitats com a president del país.
dimarts, 19 de juliol del 2011
Unitat per Barcelona adverteix CiU després que el PP assumeixi Cultura a la Diputació de BCN
Unitat per Barcelona (ERC-DCat-RCat) ha volgut advertir avui a l'alcalde Xavier Trias de les males companyies amb qui pot anar aquesta legislatura, fent referència al PP. Portabella (ERC) ha volgut mostrar la seva preocupació pel fet que el Partit Popular, partit que allà on va fa propostes contra el català, hagi assumit la responsabilitat de Cultura a la Diputació de Barcelona. Per la seva banda, el portaveu de la coalició, Joan Laporta (Democràcia Catalana), s'ha mostrat bel·ligerant contra les tesis anti-catalanes del PP.
Catalunya està farta del maltractament financer
LEX RIETMAN – Corresponsal a Barcelona del diari belga DE TIJD.
(Text traduït per Òscar Izquierdo)
La paraula “solidaritat” sona bé, però quan el regal no és voluntari i que al final de la cadena els “pobres” receptors reben més que el que disposen els “rics” donants, els catalans perdent l’esperança que aquesta relació amb Espanya tingui un final feliç.
El juliol de l’any passat més d’un milió de persones varen sortir al carrer per protestar contra la retallada de l’Estatut i a favor de la Independència de Catalunya.
La ministra de Sanitat Leire Pajín es nega a pagar 150 milions d’euros que pertanyen a Catalunya i que correspon als tractaments mèdics atesos a Catalunya d’altres ciutadans espanyols. La sanitat a l’estat espanyol és gratuïta i donat que els hospitals catalans tenen bona fama i reputació, molts espanyols van a operar-se i tractar-se en hospitals de Barcelona i del seu entorn. Ciutadans com per exemple el rei Juan Carlos I així com altres ciutadans espanyols.
La propietària d’una agencia de viatges de tamanys mitjà de les rodalies de Barcelona ens assegura que el turisme mèdic està a l’ordre del dia.
La ministra Leire Pajín reconeix el problema existent però rebutja fer front a la factura.
Hi ha un sentiment creixent de saturació del maltractament financer que ha de superar Catalunya per par d’Espanya. Al rànking del PIB per habitant Catalunya es situa en quarta posició dins de les 17 CC.AA. Després d’haver pagat els impostos a Madrid i tenint en compte el que torna en inversions, el PIB per habitant de Catalunya baixa fins a la novena posició.
Després de fer front a aquesta obligada “solidaritat”, Catalunya es situa per sota de la mitjana i és considerada ja com a regió “pobre”. Els economistes destaquen el fet que la solidaritat neta va del 7% al 10% del PIB de Catalunya, o bé traduït en euros, té una forquilla de entre 14.000 i 20.000 milions d’euros cada any.
El resultat final és que una de les regions més dinàmiques del país es troba al límit de la fallida econòmica.
Aquesta política té un impacte molt visible. El desenvolupament de carreteres i trànsit als voltants de Barcelona està permanentment al límit de la saturació, i les autopistes son de pagament. Entre 1985 i 2005 l’estat ha fet 20 km d’autopistes gratuïtes i més de 600 km als voltants de Madrid (co-finançat per la Unió Europea) i lliures de peatges.
Durant tres segles l’autoritat central de Madrid “qui ha esdevingut una petita ciutat comparada a l’àrea metropolitana de Barcelona” ha impedit el desenvolupament de Catalunya amb tota consciencia. És una pura estratègia de supervivència donat que se sentia en condicions d’inferioritat en relació a Catalunya.
El foment de prejudicis anti-catalans entre els ciutadans també hi contribueix. Alguns d’aquests prejudicis són absurds. Molts espanyols pensen encara que els catalans parlen el seu idioma només per molestar-los a ells.
Al final aconsegueixen girar la truita i la idea general que busquen és que els espanyols pensin que son solidaris econòmicament amb els catalans.
Viabilitat
Cada cop més hi ha un nombre creixent de catalans que no veuen amb esperança la relació formal amb Espanya. Segons una enquesta recent, el 43% votarien a favor de la Independència. Que és el màxim mai assolit.
Les raons més importants no son les lligades a la llengua, cultura i identitat sinó al terreny econòmic.
Seria un estat català viable? El professor de Harvard Kenneth Rogoff pensa que “SI”: “un estat català independent seria una de les regions més riques del món”. Que això sigui viable políticament, és una altra història.
En les circumstàncies actuals és totalment impossible que Espanya autoritzi un referèndum per la Independència de Catalunya, donat que Espanya no té els recursos que sí posseeix Catalunya.
Llegir més...
(Text traduït per Òscar Izquierdo)
La paraula “solidaritat” sona bé, però quan el regal no és voluntari i que al final de la cadena els “pobres” receptors reben més que el que disposen els “rics” donants, els catalans perdent l’esperança que aquesta relació amb Espanya tingui un final feliç.
El juliol de l’any passat més d’un milió de persones varen sortir al carrer per protestar contra la retallada de l’Estatut i a favor de la Independència de Catalunya.
La ministra de Sanitat Leire Pajín es nega a pagar 150 milions d’euros que pertanyen a Catalunya i que correspon als tractaments mèdics atesos a Catalunya d’altres ciutadans espanyols. La sanitat a l’estat espanyol és gratuïta i donat que els hospitals catalans tenen bona fama i reputació, molts espanyols van a operar-se i tractar-se en hospitals de Barcelona i del seu entorn. Ciutadans com per exemple el rei Juan Carlos I així com altres ciutadans espanyols.
La propietària d’una agencia de viatges de tamanys mitjà de les rodalies de Barcelona ens assegura que el turisme mèdic està a l’ordre del dia.
La ministra Leire Pajín reconeix el problema existent però rebutja fer front a la factura.
Hi ha un sentiment creixent de saturació del maltractament financer que ha de superar Catalunya per par d’Espanya. Al rànking del PIB per habitant Catalunya es situa en quarta posició dins de les 17 CC.AA. Després d’haver pagat els impostos a Madrid i tenint en compte el que torna en inversions, el PIB per habitant de Catalunya baixa fins a la novena posició.
Després de fer front a aquesta obligada “solidaritat”, Catalunya es situa per sota de la mitjana i és considerada ja com a regió “pobre”. Els economistes destaquen el fet que la solidaritat neta va del 7% al 10% del PIB de Catalunya, o bé traduït en euros, té una forquilla de entre 14.000 i 20.000 milions d’euros cada any.
El resultat final és que una de les regions més dinàmiques del país es troba al límit de la fallida econòmica.
Aquesta política té un impacte molt visible. El desenvolupament de carreteres i trànsit als voltants de Barcelona està permanentment al límit de la saturació, i les autopistes son de pagament. Entre 1985 i 2005 l’estat ha fet 20 km d’autopistes gratuïtes i més de 600 km als voltants de Madrid (co-finançat per la Unió Europea) i lliures de peatges.
Durant tres segles l’autoritat central de Madrid “qui ha esdevingut una petita ciutat comparada a l’àrea metropolitana de Barcelona” ha impedit el desenvolupament de Catalunya amb tota consciencia. És una pura estratègia de supervivència donat que se sentia en condicions d’inferioritat en relació a Catalunya.
El foment de prejudicis anti-catalans entre els ciutadans també hi contribueix. Alguns d’aquests prejudicis són absurds. Molts espanyols pensen encara que els catalans parlen el seu idioma només per molestar-los a ells.
Al final aconsegueixen girar la truita i la idea general que busquen és que els espanyols pensin que son solidaris econòmicament amb els catalans.
Viabilitat
Cada cop més hi ha un nombre creixent de catalans que no veuen amb esperança la relació formal amb Espanya. Segons una enquesta recent, el 43% votarien a favor de la Independència. Que és el màxim mai assolit.
Les raons més importants no son les lligades a la llengua, cultura i identitat sinó al terreny econòmic.
Seria un estat català viable? El professor de Harvard Kenneth Rogoff pensa que “SI”: “un estat català independent seria una de les regions més riques del món”. Que això sigui viable políticament, és una altra història.
En les circumstàncies actuals és totalment impossible que Espanya autoritzi un referèndum per la Independència de Catalunya, donat que Espanya no té els recursos que sí posseeix Catalunya.
dimarts, 12 de juliol del 2011
Democràcia Catalana insta el govern de liderar l'objecció fiscal
El president de Democràcia Catalana ha instat el govern d'Artur Mas de liderar l'objecció fiscal proposada per la presidenta d'Òmnium Cultural, Muriel Casals. Laporta considera aquesta opció 'l'única fórmula per a superar la crisi'.
Llegir més...
diumenge, 10 de juliol del 2011
Comunicat de la Plataforma 9J sobre la manifestació del #9Juliol
Considerem un èxit la manifestació d'avui. Anem més enllà de les xifres i sabem el que hem viscut:
La primera manifestació clarament independentista organitzada des de la societat civil.
No hem tingut suport de cap tipus de les institucions, no hem tingut subvencions de cap tipus (farem públics els pressupostos), i l'ajuntament de Barcelona ens ha posat totes les traves possibles a l'hora de concedir els permisos, i a hores d'ara encara estem esperant resposta.
I, malgrat tot això, hem aconseguit reunir a Barcelona desenes de milers de persones que tenien clar el que volien, i no era decidir. La gent que hem sortit avui ja hem decidit: volem la independència i a més la volem sense esperes, perquè som molt conscients que seguiran els atacs de l'estat espanyol, i dels que ja es conformen amb l'autonomia dins dels nostre país
Volem fer especial esment de la situació que han hagut de viure els Drs. Broggi, Barrera i Domènec, persones que en qualsevol país serien tractats de forma rellevant com a referents de la societat, i que han hagut de ser enfilats a un camió amb un muntacàrregues, perquè l'ajuntament, que algun dia ha de ser la capital del nostre país, no ens ha permès instal.lar una tarima. Cal recordar que ells han lluitat per Catalunya fins a límits que, per sort, nosaltres no haurem de patir, i que molts dels que parlem d'independència no seríem capaços d'aguantar.
Aquests lluitadors, avui, quan tenen més de 90 anys han baixat fins al Passeig Lluís Companys, per fer una crida a la mobilització continua i la unitat. Avui ens han ensenyat que no hi ha límit per l'esperança i avui, ho han hagut de fer des d'un camió.
Agraïm a les persones, les entitats i als partits la capacitat d'unitat demostrada en aquest acte.
Aquesta manifestació no interessava a cap dels que tenen poder i feia por a uns quants independentistes, que no ens han donat suport i a més, ho han fet explícitament.
Perquè ningú no sap encara com aconseguirem la llibertat, creiem que cal que tots donem suport a totes aquelles iniciatives, que sorgeixin des de la societat civil, i que es facin per la independència.
I aquí si que estem segurs de saber quin és el camí, estem segurs que cal una lluita unitària.
I així ho seguirem fent des de la societat civil catalana no subvencionada, que ha treballat a la Plataforma 9J.
Per últim, destacar que no hi han hagut cap tipus d'incident, que tots hem mostrat un comportament a l'alçada del nostre poble i que ens sentim molt orgullosos de pertànyer a aquest país.
Gràcies a tots
Plataforma 9J
dijous, 7 de juliol del 2011
25 anys d'Unitat Catalana, 25 anys 'Plantant cara'
...Alguns companys m'han demanat escrigui el que vaig dir ahir diumenge quan l'amic Brice Lafontaine em va demanar unes paraules per a tots els presents en aquesta emotiva, per molts nostàlgica, però per tots il.lusionant, celebració dels 25 anys d'Unitat Catalana. Difícil però intento fer un text el més semblant:
El representants de Democràcia Catalana Lluís Mosella, Joan Vives i jo mateixa assistim avui conscients de la importància i la seriositat d'aquest acte de celebració de 25 anys d'Unitat Catalana. Nosaltres aquests els reconeixem com a 25 anys de treball, de resistència, de lluita democràtica, (per què no dir-ho) d'amor, d'il.lusió, 25 anys de dificultats però també 25 anys de victòries, 25 anys de Catalanitat des del Bressol de Catalunya! en resum i com ha dit el Sr. Llorenç Planes en la seva prèvia i molt pedagògica conferència: 25 anys 'plantant cara'. Des de Democràcia Catalana volem felicitar-vos, donar-vos una gran enhorabona però sobretot, i més important, volem i us donem un sincer: gràcies!.
Des de que vaig conèixer en Brice Lafontaine la relació de Democràcia Catalana i Unitat Catalana ha estat fàcil i natural, vàrem promoure i signar el pacte quan democràcia era un partit d'una coalició, i ha estat així perquè per Democràcia, Unitat és el partit autòcton, referent de lluita per la catalanitat i pensem i defensem que qualsevol presència i incidència partidista en aquest territori ha de ser per col.laborar a divulgar i promoure la consciència Catalana, i així treballar per a que Unitat Catalana i la seva presència en les institucions sigui encara més forta.
Avui no és moment per parlar de la Catalunya sud, però si em permeteu voldria expressar la felicitat que personalment estic vivint en aquests últims dies perquè per fi al Principat hem pogut llegir una enquesta publicada pel CEO, organisme oficial, en que es constata negre sobre blanc el que uns quants durant el procés de la Consulta sobre la Independència afirmàvem i que molts altres, malauradament companys independentistes, ens contestaven amb condescendència, un nas arrufat o una cella d'interrogació. Doncs sí, amics amigues SOM MAJORIA, la opció del Sí a la independència aconsegueix un 43% sobre el 100% de participació un 60% sobre un 70% de participació, bones notícies d'una realitat social fins ara amagada.
Per acabar, m'agradaria destacar quelcom que he après dels meus viatges per reunir-me amb vosaltres, que han estat uns quants en l'últim any :) , i és arran quan vosaltres en dieu d'aquest el vostre territori: Catalunya i ens dieu a nosaltres: 'vosaltres els Catalans del sud', m'entusiame, perquè el que realment esteu fent és ensenyar, ensenyeu fets històrics, realitats certes que cal que siguin conegudes per tots els Catalans, si us plau digueu-ho més, més sovint, i sobretot als que som del principat perquè aquest gir de centralitat verbal obliga a reflexionar i aprendre sobre el nostre passat i les nostres arrels. A part del coneixement que transmeteu, el segon motiu perquè m'encanta escoltar-vos és perquè quan dieu 'aquí Catalunya', oferiu una actitud, una actitud ferma i desacomplexada que és sempre necessària, coneixement i actitud, per mi dos punts claus per la divulgació efectiva de la nostra Catalanitat i per la llibertat de la nostra Nació!.
Visca Unitat Catalana, Visca TOTS nosaltres: el Poble Català i Visca sempre, sempre, Catalunya!.
dimarts, 5 de juliol del 2011
Manifestació 9 Juliol: No cal que sempre hi siguem tots, cal que tots hi siguem en una o altra vegada per ser-hi sempre!!
Aquestes són les respostes d'Anna Arqué a les quatre preguntes que li adreçat l'organització de la manifestació del proper 9 de juliol a Barcelona. La concentració començarà a les 18 hores a Plaça Urquinaona.
Perquè creus que cal sortir al carrer?
Perquè no som lliures, quina raó més important hi pot existir? No som lliures i l’articulació política dirigent, que és la que hauria de solucionar la nostra situació d’Estat ocupat, no mostra un lideratge determinat per aconseguir la independència del nostre país, una independència que tots sabem és veritablement la única via per aconseguir aquesta justícia i progrés social Català.
Sortir al carrer és la manera de compartir col.lectivament la voluntat individual de molts i alhora visualitzar-ho. El carrer és el marc de referència de la denúncia i de la protesta, avui, sabent el greuge constant en el que vivim els Catalans/es i la poca disposició dels dirigents polítics al Govern, els uns per unionistes els altres encara no sabem perquè, a utilitzar les oportunitats que des de la societat civil els presentem incansablement: verbalització de majories demostrades, ILPs, centenars de milers de vots per la independència… sabent tot això, si no fos perquè la majoria tenim la sort de treballar, el carrer hauria de ser pres cada dia fins aconseguir la llibertat i la independència de Catalunya!
Que et suggereix el lema : Pel nostre futur independència?
Si no assolim la independència el futur de Catalunya no serà nostre, bàsicament perquè per això cal necessàriament que gestionem els nostres diners i decidim les polítiques socio-econòmiques, és a dir: gestionar i decidir en clau Catalana, pensant exclusivament en els interessos dels Catalans, de tota la ciutadania Catalana, com fa qualsevol altre Estat del món. Per a tenir un futur Català cal la Independència de Catalunya.
Que creus que ens aportarà la independència?
Normalitat. Viure, gaudir i complir amb els drets i les obligacions que ens pertoquen com a ciutadans de l’Estat Català, justament com ho fan els altres ciutadans d’altres Estats democràtics. La independència ens aportarà el dret a treballar per la nostra felicitat amb un Estat que no ens és aliè, si no amb un de propi que ens empari i ens ofereixi els escenaris adequats per maximitzar les nostres potencialitats com a Poble i no que ens aturi i escapci com fa ara l’Estat espanyol i els seus sucursalistes locals que ho permeten.
Aniràs a la manifestació del 9J?
Sí, el moviment social independentista ha conformat una majoria social que ja verbalitza la seva voluntat d’independència i ho fa gràcies a la determinació de la ciutadania a portar a terme processos com el de ‘La Consulta sobre la Independència’ que va consolidar una gran manifestació el passat 10J. El context ha canviat i els organitzadors socials d’aquest 9J no tenen, a priori, la força de convocatòria de l’any passat, ni el suport de grans estructures de partit com CiU, per això encara em sento més moguda a anar-hi, recordo com el fantàstic procés de la Consulta sobre la Independència al principi tampoc es veia amb bons ulls des d’alguns sectors sobiranistes… Endavant! No cal que sempre hi siguem tots, cal que tots hi siguem en una o altra vegada per ser-hi sempre!!
Volem, podem i guanyarem! Visca tots nosaltres: el Poble Català i Visca sempre Catalunya!
Anna Arqué
Catalonia Next State of Europe!
Entrevista a Joan Laporta a Ràdio 4
Us deixem l'enllaç a l'entrevista al programa Directe 4.0
de Ràdio 4 del 4 de juliol de 2011. La periodista Xantal Llavina entrevista al diputat de Democràcia Catalana i actual regidor de l'Ajuntament de Barcelona per DCat-Unitat per Barcelona. Format audio.
Llegir més...
de Ràdio 4 del 4 de juliol de 2011. La periodista Xantal Llavina entrevista al diputat de Democràcia Catalana i actual regidor de l'Ajuntament de Barcelona per DCat-Unitat per Barcelona. Format audio.
diumenge, 3 de juliol del 2011
Democràcia Catalana assisteix a la celebració dels 25 anys d’Unitat Catalana
Democràcia Catalana ha assistit al dinar de celebració del partit Unitat Catalana. L’acte s’ha celebrat a l’alberg Sant Vicenç. Hi ha participat Jaume Roure, tinent d’alcalde de la capital rossellonesa i Brice Lafontaine secretari general de la formació. Per part de DCat hi era present Anna Arqué. La celebració ha inclòs una conferència de l’històric militant nord-català Llorenç Planes sobre la història del catalanisme polític des de l’inici d’Unitat Catalana. De fet UC va néixer per unir els diferents moviments catalanistes de la Catalunya Nord, de fet és l’hereva de la coalició Unitat Nacionalista on s’hi van aplegar partits com l’Esquerra Catalana dels Treballadors o Unió per la Regió Catalana personificant, l’any 1985, el catalanisme polític. Una dècada més tard Unitat Catalana entrava a l’ajuntament de Perpinyà dins la coalició àmplia del centre dreta a Catalunya Nord. I encara hi és.
Paral•lelament Unitat Catalana ha fet públic el seu suport a la manifestació de dissabte 9 de juliol a Barcelona “Pel nostre futur: independència”. En aquesta manifestació també hi col•labora Democràcia Catalana.
divendres, 1 de juliol del 2011
Apunts sobre la independència a l'enquesta del CEO
1. Segons els resultats de l'enquesta del CEO, considerant el 23'3% d'abstenció com a no-vot i aplicant una participació del 70% (entenem una participació alta en un Referèndum sobre la Independència de Catalunya) el percentatge de vots afirmatius pro-Independència superaria llargament el 60%
2. La victòria dels vots afirmatius amb un ample 60% i el percentatge de participació supera els mínims establerts per la Comunitat Internacional en el Referèndum d'Independència de Kosovo per donar per vàlida internacional i jurídicament la independència i creació d'un nou Estat.
3. El Poble hi és, la majoria és demostrada com en cap altra Nació, solament ens cal un Govern i un lideratge valent que ens hi porti. Ve l'hora de la veritat, atents i endavant!!. Guanyarem.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)