Joan Laporta (Barcelona, 1962), encara no s'acostuma a què el defineixin com a "polític". Va liderar Solidaritat Catalana per la Independència, però ell insisteix que vol "sumar i no dividir" per assolir la independència de Catalunya. Amb aquest criteri ha forjat un pacte amb Jordi Portabella per optar a governar l'Ajuntament de Barcelona. L'arma utilitzada és Unitat per Barcelona, un pacte entre ERC, Rcat i el seu partit DC. Fa tiquet com a número dos del republicà. Diu que s'entenen molt bé i alerta que "cal plantar cara als vigilants del gueto que ens manen" si la independència és l'objectiu. Titlla el tripartit de "perniciós" i demana "audàcia". "Jo només vull que els meus fills treballin", sentencia.
- Cercle virtuós, ara per a la independència i des de l'Ajuntament, hi té confiança?
Sí. Treballo per això, per aconseguir el cercle virtuós per tal que Catalunya tingui poder d'estat, i Barcelona ha de fer de motor d'aquest cercle virtuós.
- Vostè en aquesta campanya ha pronunciat mítings en què es vanta que ERC, Rcat i DC han estat capaços de sumar i "altres" de dividir. Què els hi retreu?
Jo no retrec res a ningú. Jo vull sumar, construir i guanyar i competeixo per fer-ho. Les nostres forces estan concentrades en això. No hem pogut afegir més gent, però amb els que som estic convençut que farem un bon resultat. Tant de bo haguéssim pogut incorporar a d'altres.
- “Sort” que Jordi Portabella va trencar el tripartit?
Sí.
-N'ha parlat amb Jordi Portabella?
No cal parlar-ne, és un fet. Portabella és lliure i honest i quan va considerar que això del tripartit no anava a l'hora, va decidir trencar-lo. Va ser una bona decisió.
- Vostè ha vist molt món, tenim possibilitats de fer entendre la causa catalana a nivell internacional?
Totes i més en el context internacional actual, venen vents de canvi i de grans oportunitats històriques. I els que tenen la responsabilitat de governar i els que tenim presència a les institucions d'aquest país hem d'aprofitar aquests vents que arriben d'Escòcia o Flandes. Més que mai tenim l'oportunitat de ser independents, i a més de ser-ho de manera legal,pacífica i amb concòrdia.
Amb amabilitat política, honestedat, amb sentit de la responsabilitat i coratge podem aconseguir que Catalunya tingui poder d'estat. El procés d'Escòcia pot ser paral·lel al nostre sempre i quan els dirigents d'aquest país tinguin el coratge per prendre les decisions. I tenim la majoria suficient al Parlament per fer el mateix procés que ha anunciat Alex Salmond. Els britànics se l'han cregut perquè té majoria. Nosaltres tenim la majoria i no ens creuen com es veu amb l'espoli, el fons de competitivitat o el corredor mediterrani.
- Però Escòcia té mecanismes...
Hem de tenir elements de pressió política per exercir els nostres drets. Hem de redreçar el rumb, la política d'avui dia pot quedar obsoleta davant els canvis. Et posaré un exemple. Jo per algunes coses sóc de dretes i per altres d'esquerres; no és la meva religió. El que sí que sé que sóc és català i, com a tal, vull defensar dels drets de catalans, per dignitat nacional i col·lectiva, perquè n'estem tips que la caverna ens matxuqui de forma barroera i impròpia, i ho volem perquè els nostres fills tinguin feina en un futur.
- Per tant interpreto que hi ha molt independentista, però poc independentista audaç?
Crec que cal audàcia política, és una virtut que s'ha de practicar. Disculpo la manca d'audàcia de l'independentisme per les pressions que ha rebut. Però ara s'han acabat les excuses. Ara no val anar a Madrid a pidolar i tornar amb la cua entre cames, com fa el Govern. Això no val, ja s'ha esgotat aquesta manera de fer política. Cal coratge i lideratge polític, sentit de la responsabilitat. Unes exigències que demanem sistemàticament a Artur Mas. El President no vol convocar un referèndum per si el perdem, i el que cal que faci és treballar per no perdre'l.
- Però, la seva opció va guanyar ...
No va guanyar la seva opció política, va ser una reacció contra un tripartit que ha estat perniciós pels interessos de Catalunya perquè ens ha portat a la crisi política, econòmica, cultural i moral més gran de la nostra història. Li demano a Mas que deixi de tenir una dependència dels poders fàctics, dels vigilants del gueto que governen aquest país i que treballi per la independència.
- Vostè és l'avançada per esberlar les portes del guetto?
Miri, jo he aterrat a la política amb convicció i les idees clares. Encara estic en fase d'aprenentatge i haig d'actuar amb cautela i amb coherència. Mai m'he tallat, m'han volgut tenallar. Quan vaig ser president em van dir com havia de dirigir el Barça, no els vaig fer cas i vam fer el millor Barça de la història. Ens hem de treure la son de les orelles, expulsar les pors i plantar cara als poder fàctics que ens tenen adormits, anestesiats i que ens enreden constantment amb canvis lampedussians - canviar alguna cosa perquè res no canvii-. Se'ls hi veu el llautó. És més, ara els contracten com assessors, ens estan manant els encarregats dels vigilants del gueto, són crosta. Però sortirà la saba catalana que ens portarà a la llibertat.
- I tot això des de l'Ajuntament?
Els que treballem per la independència hem d'estar presents, i no com a comparses, a totes les institucions del país. Per això treballem, per ser claus en la governabilitat. No poden tornar a manar els socialistes, que són esperpèntics i actuen amb cinisme polític. I els convergents tampoc estan lliures de culpa, que intenten narcotitzar les aspiracions de Catalunya.
- Per tant, falten independentistes valents
Pel fet de ser independentista i dir-ho, ja s'és valent. Té mèrit treballar per la independència, però no podem fer més brindis al sol, cal anar a buscar poder. Mira, jo vull exercir de diputat i de regidor per forçar les decisions necessàries que ens portin cap a la independència. Cal independentisme des de l'acció política, cal independentisme eficient. Si la consulta serveix per crear consciència, la política és necessària per dur-la a terme.
-UxB és el primer traç del cercle virtuós?
Sí. Unitat per Barcelona és exemplar en la capacitat de generar consens entre les forces independentistes, de superar divergències estratègiques i perquè la proposta de ciutat és d'una ciutat per tal que tothom visqui millor i crei sentit de pertinença que crea orgull de país que empalma amb el cercle virtuós.
- S'entén amb Portabella?
Molt. Farem feina.
- Moltes gràcies i molta sort
A vosaltres
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada