dijous, 31 de març del 2011

Democràcia Catalana al lliurament de la Fundació Catalunya Estat a Barcelona Decideix



Unes 120 persones foren testimonis de l’entrega a l’escriptor Alfred Bosch i la responsable internacional de Barcelona Decideix, Anna Arqué, de 20.000 € que es va fer ahir a la seu de la Fundació Catalunya Estat. La Fundació, de la mà del seu president Jaume Vallcorba, va presentar el seu projecte sota l’eix central de “les raons econòmiques de la Catalunya Estat”. A part dels prohoms i patrocinadors és oberta a adherits i simpatitzants. La Fundació prepara actes territorials que ja han començat a Blanes, La Garriga o Calaf. Entre el públic l’alcaldable de SpI, Santiago Espot, el president de la federació de Barcelona de CDC i el president de Democràcia Catalana, Joan Laporta. Aquest darrer fou l’únic diputat present a l’acte. A vegades un diputat val més que 60. Laporta va compartir la primera filera amb els promotors de la Conferència Nacional del Sobiranisme, el filòleg Antoni M. Badia Margarit, l’ex alcalde de Badalona Joan Blanch i el doctor Oriol Domènech. La Conferència va defensar la unitat de les forces independentistes a les darreres eleccions. Es dóna la circumstància que Anna Arqué és també adherida a Democràcia Catalana i número 5 a la llistat Unitat per Barcelona.


Llegir més...

dimecres, 30 de març del 2011

Democràcia Catalana a l'acte de lliurament del donatiu de Fundació Catalunya Estat a Barcelona Decideix



Joan Laporta, Anna Arqué i un grup d’adherits/des de Democràcia Catalana seran presents avui a l’acte de lliurament d’un donatiu de la Fundació Catalunya Estat a Barcelona Decideix. El donatiu, de 20.000 €, té com a objectiu enfortir la campanya de la consulta del 10 d’abril a Barcelona.

L’acte tindrà lloc a la seu de la Fundació a Plaça de Catalunya, 9 de Barcelona a la quarta planta. La recepció és prevista a tres quarts de set i l’acte començarà a les set del vespre.Cal confirmar l’assistència a actes@fundaciocatalunyaestat.cat.

A part de la delegació de Democràcia Catalana és prevista la presència de Justo Molinero, Salvador Cardús, Montserrat Negrera i el portaveu de Barcelona Decideix, l’escriptor Alfred Bosch.

Llegir més...

dimarts, 29 de març del 2011

DCat, "la nostra és una proposta de centre àmplia"


Ahir el Diari 'Ara' (28/03/2011) publicava un article d'en Pere Martí on s'hi pot copsar les línies generals de la coalició 'Unitat per Barcelona' formada per Democràcia Catalana, Reagrupament i Esquerra.

En els últims anys, l'independentisme ha estat notícia per les seves constants divisions, el seu caïnisme i les nombroses escissions. El resultat més tangible va ser la patacada el 28-N. Aquest clima ha començat a canviar amb l'arribada de les municipals. Alguns, no tots, semblen haver après la lliçó. El més ràpid ha estat Jordi Portabella, un dels polítics amb més olfacte de Catalunya. Va ser el primer a trencar el tripartit, abans que s'enfonsés, i ara ha estat el primer d'apostar per la unitat independentista, sempre amb la sorpresa de la direcció d'ERC. El resultat ha estat la candidatura Unitat per Barcelona, en què van junts ERC; la Democràcia Catalana de Joan Laporta, que ocuparà el segon lloc, i Reagrupament, representat per Ignasi Planas, president de la Federació Catalana de Rugbi, que anirà de quatre. L'ARA els ha reunit en exclusiva al voltant d'una taula per parlar d'aquest arriscat experiment. La lliçó del 28-N El primer interrogant que es posa sobre la taula és per què s'ajunten després de tantes hostilitats. "Som la resposta a la demanda majoritària de la gran manifestació del 10-J", salta Portabella, deixant anar el titular que portava a la butxaca. Laporta remata: "Som el que més convé a Barcelona", i Planas, més modest, reconeix que "és la lliçó de les eleccions al Parlament". Qualsevol persona podria pensar que es podrien haver estalviat la guerra. "La lliçó del 28-N és que els que defensem el mateix hem d'anar units", explica Planas. Laporta és de la mateixa tesi, que cal saber llegir el mal resultat de l'independentisme com una crida a la unitat, i Portabella sentencia: "No hi ha cap projecte polític que s'enforteixi barallant-se i separant-se". Però l'expresident del Barça introdueix un matís, gens innocent, per justificar que aquesta unitat no era possible el 28-N: "És que ERC no tenia un candidat com Portabella", un elogi enverinat que es pot girar contra Joan Puigcercós. Però l'alcaldable d'ERC no vol embolics amb el partit, que ja n'ha tingut prou, i situa la causa en el procés de "maduració" de l'independentisme. Laporta hi insisteix i destaca la "valentia" del republicà, que ha estat el "catalitzador" de l'acord. No va ser fàcil, perquè com recorda l'exlíder de Solidaritat, al principi es parlava d'un candidat de consens i ell "des del primer dia tenia clar que el candidat havia de ser el Portabella, perquè és l'únic independentista amb experiència municipal dins l'Ajuntament". Per això va trencar amb els seus excompanys de SI, que rebutjaven que la llista fos encapçalada per ERC. "Ells no volien fer un plantejament de sumar, sinó de dividir, de restar", explica Laporta, que revela que va oferir a Portabella anar l'últim de la candidatura si calia per facilitar el pacte. El republicà li torna les floretes recordant que Laporta, tot i presentar-se de candidat a la presidència de la Generalitat i haver aconseguit entrar al Parlament, "mai ha demanant ser el número u de la llista, i això marca el seu perfil humà, que no es mou per interessos personals, sinó per interessos polítics". Una confessió d'humilitat que contrasta amb la imatge pública que tenen els seus protagonistes. L'acord ja ha rebut crítiques i se l'ha titllat de matrimoni de conveniència, però això no sembla importar gaire als seus integrants, perquè diuen que es tracta d'un pacte "estratègic". Amb tot, no descarten turbulències, Laporta ho reconeix: "Segur que sorgiran diferències, però les superarem perquè ens hi trobem molt còmodes, tots plegats". El representant de Reagrupament es refugia en la metàfora del camí: "No és una unió circumstancial, sinó que, per a mi, evoca la imatge d'un camí, que començarà ara i que seguirem junts molt i molt de tros". Laporta recorda que ell no té trajectòria política i, per tant, no té enemics, i posa Planas en el mateix sac, que assenteix. Tots dos vénen del món esportiu. El que sí que és un polític de raça és Portabella, que identifica la llista d'Unitat per Barcelona com un "valor positiu" per a la societat, i aprofita per llançar un punyalet a la competència augurant que les diferències en la seva llista "no seran més importants que les que exhibeixen CDC i UDC per temes com l'impost de successions". Quan els pregunten si, a banda de la independència, han tingut temps de pactar un projecte de ciutat comú, salten tots alhora: "I tant!". Asseguren que és la primera cosa de què van parlar, i que ja estan d'acord en turisme, comerç, esports -sosté Portabella- i sobretot en què volen "fer de Barcelona la millor ciutat on viure i de Catalunya el millor país del món". D'ambició no els en falta, doncs. "Tenim ganes que comenci la campanya!", adverteix Laporta, escalfant inquiet per la banda. Progressista amb tocs liberals Però la pregunta és inevitable: l'equip atacarà per la dreta o per l'esquerra? I aquí hi ha matisos. Per Portabella, "és una llista que vol resoldre els problemes de la gent, superant una vella esquerra que ja no té respostes en tot Europa i una nova dreta que cada cop desassisteix més la gent". Entra Laporta: "La nostra proposta cobreix l'espectre de centre que ha dibuixat ara el Jordi. És una proposta social, progressista i amb tocs liberals, però no és de dretes o d'esquerres, és una proposta de centre àmplia". La millor manera de fixar la posició també és atacar el contrari: "També s'hauria de parlar molt sobre si els socialistes són d'esquerres", apunta el republicà, que ha governat amb ells en diverses legislatures. Falta saber quina ideologia defensa Planas: "Nosaltres hem defensat la transversalitat i la gent de Reagrupament fem una renúncia temporal a l'eix dreta-esquerra per centrar tota la potència en l'àmbit de l'independentisme". Però Planas admet que en el conjunt de la coalició ERC hi té un pes determinant i "en aquest terreny assumim les seves propostes". La conversa acaba amb to distès, parlant de pactes. Entre Jordi Hereu i Xavier Trias, no es mullen, però garanteixen respectar la llista més votada, i asseguren que l'endemà del 22 de maig continuaran compartint grup municipal.
Llegir més...

diumenge, 27 de març del 2011

Democràcia Catalana a la concentració de suport de Som Ràdio



La Plaça Sant Jaume fou l’escenari on més d’un centenar de persones, entre elles de Democràcia Catalana, van donar suport a ‘Som Ràdio’ el passat dissabte 26 de març. L’emissora independentista ha estat emetent els darrers 8 mesos amb un notable èxit d’audiència però aquesta setmana ha anunciat que finia amb les seves emissions “degut a les persistents i innumerables extorsions de certes persones que entenen de ràdio i que estan en nòmina d' interessos oposats als interessos de Som Ràdio, dels sabotatges de la senyal FM i d'Internet d' alguns poders establerts ja determinats, d' amenaces de tancament, denúncies amb les seves corresponents multes impagables i la falta de suport econòmic en general”. La protesta es va allargar gairebé tres hores i tindrà continuïtat les properes dates.


Llegir més...

dimecres, 23 de març del 2011

Carta oberta de Joan Laporta


Benvolgut/da,

Com bé sabràs, el propassat estiu vaig fer el pas a la política per treballar a fi que Catalunya sigui un Estat de la Unió Europea. Al meu entendre, aquest objectiu només es pot aconseguir amb la unitat de les forces catalanistes independentistes. Democràcia Catalana, partit que presideixo, ha treballat, treballa i treballarà sempre per la unitat de l’independentisme, sempre amb la voluntat de sumar esforços per aconseguir els objectius de plenitud nacional que es mereixen els catalans i les catalanes.
Amb aquest esperit constructiu, a les eleccions al Parlament de Catalunya Democràcia Catalana es va presentar amb coalició, amb cinc partits més, sota el nom de Solidaritat Catalana per la Independència, en la qual, cal recordar, no en van voler formar part ni CiU, ni ERC ni Rcat. El resultat d’aquella unitat va ser prou bo: quatre escons independentistes al Parlament de Catalunya, des d’on treballaré, en nom de Democràcia Catalana, per la plenitud nacional del nostre país.
Ara, en vistes a les eleccions municipals del 22 de maig, Democràcia Catalana participa d’una altra gran coalició independentista a la ciutat de Barcelona, una unitat política que pot ser clau en el govern de la capital del país, en una Barcelona des d’on podem projectar la catalanitat al món. Democràcia Catalana, com així va fer a les eleccions al Parlament, té la ferma voluntat de continuar sumant esforços, mai de dividir l’independentisme. Alguns dels partits que formen part de Solidaritat Catalana per la Independència volen anar en solitari a les municipals a Barcelona, postura que respecto, però que no comparteixo. Democràcia Catalana i jo mateix no participem d'aquest posicionament polític -ben legítim, per altra banda- perquè pensem que en aquestes eleccions municipals a Barcelona una candidatura unitària de tots els partits independentistes és la millor manera que l’independentisme assoleixi unes quotes de poder tan necessàries des del punt de vista nacional.
Confio que la majoria de partits que formen part de Solidaritat Catalana per la Independència acabin apostant també perquè l’independentisme gaudeixi d’una unitat majoritària amb grans expectatives en quan a resultats. Respectant totes les opinions, crec que és el moment de fer política de país i no caure en polítiques endogàmiques de partit. Cal treballar per la independència i això és un repte que no és exclusiu ni pot aconseguir un partit en solitari. Per Catalunya i la seva capital, Barcelona, cal unir esforços, mostrar unitat i no aixecar noves  banderes que ataquin a les ja existents. En la meva opinió, cal un acte de generositat i d’humilitat a favor d’aquesta gran coalició de partits independentistes, cal deixar enrere possibles qüestions personals. En el meu cas, us asseguro, no tinc cap problema amb cap altre partit ni polític independentista, els reconec la seva trajectòria i, òbviament, no tinc cap dret a vetar a ningú.
Sota el meu punt de vista, i respectant, insisteixo, tots els plantejaments dels meus excompanys de Solidaritat Catalana per la Independència, estic ben convençut que les municipals a Barcelona són una ocasió òptima per unir el moviment independentista. Vam sumar esforços per entrar amb força al Parlament de Catalunya, vam tenir uns bons resultats i ara cal fer-ho al cap i casal de la Nació. A Barcelona, l’independentisme pot tenir la clau de govern.  És una oportunitat històrica que no podem desatendre. I és un repte en el qual tots vosaltres desitjo que hi participeu, com així totes les persones que volen la independència de Catalunya.

Moltes gràcies,
Joan Laporta
Llegir més...

dimecres, 2 de març del 2011

Comunicat de Joan Laporta



Dimecres 02/03/2011

El propassat estiu vaig fer el pas a la política per treballar a fi que Catalunya sigui un Estat de la Unió Europea. Al meu entendre, aquest objectiu només es pot aconseguir amb la unitat de les forces catalanistes independentistes. Democràcia Catalana, partit que presideixo, treballarà, com ha fet des dels seus inicis, per la unitat de l’independentisme, sempre amb la voluntat de sumar esforços per aconseguir els objectius de plenitud nacional que es mereixen els catalans i les catalanes.

Amb aquest esperit constructiu, a les eleccions al Parlament de Catalunya Democràcia Catalana es va presentar amb coalició, amb cinc partits més, sota el nom de Solidaritat Catalana per la Independència, en la qual, cal recordar, no en van voler formar part ni CiU, ni ERC ni Rcat. El resultat d’aquella unitat va ser prou bo: quatre escons independentistes al Parlament de Catalunya.

Ara, en vistes a les eleccions municipals del 22 de maig, penso que és necessari forjar una altra gran coalició independentista a la ciutat de Barcelona, una unitat política que pot ser clau en el govern de la capital del país, en una Barcelona des d’on podem projectar la catalanitat al món. Democràcia Catalana, com així va fer a les eleccions al Parlament, té la ferma voluntat de continuar sumant esforços, mai de dividir l’independentisme. Alguns dels partits que formen part de Solidaritat Catalana per la Independència volen anar en solitari a les municipals a Barcelona, postura que respecto, però que no comparteixo. Democràcia Catalana i jo mateix no participem d'aquest posicionament polític -ben legítim, per altra banda- perquè pensem que en aquestes eleccions municipals a Barcelona una candidatura unitària de tots els partits independentistes seria la millor manera que l’independentisme assolís unes quotes de poder tan necessàries des del punt de vista nacional.

Confio que la majoria de partits que formen part de Solidaritat Catalana per la Independència apostin també perquè l’independentisme gaudeixi d’una unitat majoritària amb grans expectatives en quan a resultats. Respectant totes les opinions, crec que és el moment de fer política de país i no caure en polítiques endogàmiques de partit. Per Catalunya i la seva capital, Barcelona, cal unir esforços, mostrar unitat i no aixecar noves banderes que ataquin a les ja existents. En la meva opinió, cal un acte de generositat i d’humilitat a favor d’aquesta gran coalició de partits independentistes, cal deixar enrere possibles qüestions personals. En el meu cas, us asseguro, no tinc cap problema amb cap altre partit ni polític independentista, els reconec la seva trajectòria i, òbviament, no tinc cap dret a vetar a ningú.

Sota el meu punt de vista, i respectant, insisteixo, tots els plantejaments dels meus companys de Solidaritat Catalana per la Independència, estic ben convençut que les municipals a Barcelona són una ocasió òptima per unir el moviment independentista. Vam sumar esforços per entrar amb força al Parlament de Catalunya, vam tenir uns bons resultats i ara cal fer-ho al cap i casal de la Nació. A Barcelona, l’independentisme pot tenir la clau de govern. És una oportunitat històrica que no podem desatendre.
Llegir més...