Ja han passat setmanes des de la seva ruptura amb Solidaritat Catalana i potser ha arribat el moment d'analitzar-ho en perspectiva. Aquest trencament s'ha llegit moltes vegades com una lluita de personalismes.
Res més lluny de la realitat, almenys per part meva. Per a mi, la ruptura ha estat molt senzilla i molt clara. Quan hi ha discrepàncies sobre l'estratègia a seguir a Barcelona, jo tinc un partit, que és Democràcia Catalana (DC), que pensa que a Barcelona hem de ser claus en la governabilitat, i no comparteixo l'estratègia d'anar en solitari a Barcelona a perdre, a dividir. Jo he fet el pas a la política per sumar, per construir, per intentar guanyar. Penso que la nova coalició que hem fet, Unitat per Barcelona, està molt bé perquè dels cinc primers llocs dos són per a DC, i a més hem aconseguit que partits amb una trajectòria consolidada com ERC s'hi sumessin.
De la coalició Solidaritat Catalana s'ha passat a la coalició Unitat per Barcelona, aproximant-se a Esquerra...
No és una aproximació a ERC, és continuar treballant perquè Catalunya sigui un estat d'Europa, és continuar treballant per la independència. Penso que al país tenim els partits que han d'aconseguir fer el front que Catalunya necessita. Estic parlant de CiU i d'ERC, perquè són importantíssims, històrics, consolidats, independentistes; el que passa és que van a diferents ritmes. Els meus pactes sempre seran amb partits polítics que dins els seus estatuts incorporin la voluntat del poble de Catalunya a aconseguir la seva plenitud nacional, d'aconseguir la independència.
Quan es va crear SI semblava que l'instrument que havia d'unir aquestes voluntats era aquesta coalició.
El meu instrument sempre ha estat DC, i en aquells moments SI no podia pensar en això perquè no es van incorporar ni CiU, ni ERC, ni Reagrupament, que també ha tingut un pes especial dins el moviment independentista. Hi ha moltes motivacions per aconseguir la independència. Jo evidentment tinc motius i neguits d'identitat nacional i catalana, però avui dia ja no s'ha de parlar d'aquests temes perquè ha esdevingut una necessitat peremptòria, és l'única via que tenim per sortir de la crisi. Cal aconseguir el poder per governar-nos, sinó estem abocats a una situació molt complicada i que cada vegada ens acosta més a l'empobriment i a la misèria.
Aquest missatge és el que vostè ja feia com a DC, el que es va fer a SI i el que farà per Unitat per Barcelona. Però veient les confrontacions amb Alfons López Tena i Uriel Bertran, creu que hauria estat més fàcil fer el salt a la política de la mà de CiU o d'ERC?
No. El partit i la coalició eren necessaris per fer veure als partits majoritaris catalanistes que estaven desviant-se del camí que s'havia de seguir.
Aquest acostament a ERC li ha fet abandonar la 'via ràpida' per arribar a la independència?
No, el meu discurs no ha variat gens respecte el 28N, quan vam assumir el compromís d'entrar la Llei per a la proclamació de la independència de Catalunya, i per fer veure a la gent que aquesta és la via legal i política que hem de seguir, perquè les altres vies ho endarrereixen molt tot. I fixi's que fins al darrer moment estàvem disposats a acceptar una esmena perquè no necessàriament s'hagués d'aprovar la independència aquesta legislatura. Amb això vull dir que cal convèncer els votants de CiU que, quan s'esgoti la proposta política convergent del concert econòmic, han de veure que hi ha un altre camí, que és la declaració d'independència al Parlament de Catalunya com a camí cap a l'Estat propi. Però això encara no està definit perquè cap procés d'independència no està escrit. Nosaltres hem marcat el full de ruta.
Tot això convé explicar-ho amb una assentada al parc de la Ciutadella?
Ja els he dit que podem coincidir en les idees, i també pot ser que no coincidim en les formes. Però jo aquestes coses les respecto, perquè cadascú fa el que creu que ha de fer per comunicar el seu missatge. Jo particularment no sóc partidari d'aquest tipus d'accions.
És partidari, en canvi, de traslladar la idea del poder d'Estat a l'Ajuntament de Barcelona.
És importantíssim. Avui per avui l'instrument més important que tenim per a promoure la imatge dels catalans és Barcelona. En primer lloc et presentes a les municipals i fas una proposta per la ciutat, 'la ciutat millor per viure' i la d'actuar com a capital d'Estat, que és l'altra imatge que volem llançar. Barcelona és la ciutat més coneguda que Catalunya té al món, i tot el que projecta Barcelona es pot extrapolar arreu del país.
Portabella continua amb voluntat de pactar amb la força més votada. Aquí no acabem caient en el tempo més lent cap a la independència d'ERC o dels partits tradicionals?
Estem treballant per la independència des d'aquesta candidatura, i el primer en fer-ho és Jordi Portabella. Per a mi és el candidat ideal per ser alcalde de Barcelona: per coneixement, per imatge, per manera de ser... Hem de tenir clar que tots els processos de descolonització han començat per les capitals.
En el cas que Hereu sigui el més votat... pactant amb el PSC s'arriba a la independència?
Amb el PSC? No és pas una via ràpida a la independència, però la força més votada sembla que serà Convergència, i volem ser la clau de la governabilitat.
Portabella va dir el mes passat que tenir-lo a la llista era una manera de mantenir els quatre regidors actuals. És un objectiu poc ambiciós?
Tal com anava tot crec que en un primer moment això podia ser un objectiu assolible, però ara aspirem a més. Estem molt il·lusionats i convençuts que farem un resultat històric, perquè tenim el millor candidat i tenim la millor proposta política perquè combina ciutat i país i una candidatura que ha de ser molt atractiva pels ciutadans de Barcelona.
Quina mena de campanya planteja sent el número 2?
Donant un suport total i absolut al candidat i posant-me a la seva disposició. En Jordi Portabella ho diu molt i molt bé: 'De sortida, ja hem aconseguit consens, ja hem treballat la unitat'. Jo tindré presència allí on Portabella vulgui. De fet, ara ja estem anant a mercats, a hospitals, a reunions amb empresaris... Estem fent precampanya els 5 primers de la llista, que procurem anar als actes junts per demostrar que la unitat fa la força i que Jordi Portabella lidera una candidatura unitària.
Si obtenen un bon resultat, el grup municipal estarà format per gent d'ERC, de DC i de RCat. Es farà una política unitària?
Coincidim en la majoria de coses; pràcticament en tot. I en el que no coincidim, pactem, consensuem. Les diferències no són insalvables. Penseu que estem fent política de ciutat i coincidim plenament en la necessitat d'una projecció de Barcelona al món, que projecti Catalunya al món. No tenim cap discrepància en la internacionalització de Barcelona i la presència de Barcelona en tots els fòrums mundials, de manera que la coincidència és plena.
Però la coincidència també era plena a Solidaritat Catalana i miri com van acabar. Diu que pactaran, que consensuaran i que les divergències es resoldran, però al grup parlamentari de SI això no va passar. Quina garantia hi ha que això no es repetirà?
Espero que es vegi clar quan funcionem com a clau de govern. Ara mateix estem treballant per arribar-hi, per ser clau de govern i crec que tenim la gent adequada per fer una bona feina a l'Ajuntament de Barcelona. Tots els partits tenen divergències, la política és això: la formen persones i, com és normal, quan hi ha diferències es prenen solucions. Aquí es tracta de veure qui ha actuat amb coherència. Jo ho he fet, no he variat el meu missatge.
Sorprèn la facilitat amb què ara s'ha arribat a un acord amb Reagrupament després de mesos d'especular sobre un possible pacte.
Amb mi és fàcil arribar a acords, perquè no tinc trajectòria política. Puc entendre que els meus companys de Solidaritat no volguessin pactar amb ERC o amb CiU perquè tenien una trajectòria política que els condicionava d'una manera o altra. En aquell moment jo vaig parlar amb CiU, amb ERC i amb Reagrupament, i no van voler venir. Primer em van oferir ser el cap de Reagrupament, i els vaig dir que preferia fer una cosa nova, i després, en dir-li al Joan Carretero que faríem una coalició amb López Tena i l'Uriel i proposar-li d'unir-s'hi em va dir que no ho veia bé anar amb ells. En Joan Puigcercós em va dir que no veia bé la coalició perquè tenia molt avançada la candidatura i era més complicat a Esquerra, i s'entén. I CiU va dir que no perquè es veien guanyadors.
Vostè ha parlat sovint de la seva coherència personal i de la seva trajectòria professional abans de fer el salt a la política com un valor de regeneració democràtica, però Jordi Portabella és la quarta vegada que es presenta a les eleccions barcelonines.
En Jordi Portabella té la seva trajectòria, i avui podríem dir que és dels pocs polítics lliures que queden. No seria una mala definició, en el sentit que ha mantingut una coherència, s'estima Barcelona, creu que té una proposta política per portar a terme i l'ha tirada endavant amb coherència. Quan no va veure clar de reeditar el tripartit va ser l'únic que no va fer-ho.
El veu de president d'Esquerra Republicana?
Això no és una qüestió que a mi m'incumbeixi de res. Jo el veig com a alcalde de Barcelona, això sí. Seria el millor alcalde que podríem tenir.
I vostè, què pot aportar anant de número 2?
Coherència, treball en equip, il·lusió i crec que una imatge professional, innovadora i fresca.
'Directe'
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada