Anna Arqué (Lleida,1972), fins ara ha estat la cara internacional de la consulta sobre la independència i ara és la número 5 d'Unitat per Barcelona, la candidatura independentista de Barcelona formada per ERC,Rcat i Democràcia Catalana. Persona de confiança de Joan Laporta és una experta en màrqueting. Té molt clar que el “debat sobre el dret a decidir està superat i ara cal actuar”. Si té responsabilitat de govern al consistori de Barcelona, li agradaria esmerçar esforços en l'àmbit internacional. “El dia que arribi la independència, votaré el primer Govern i marxaré de vacances, les dues coses amb un passaport nou”, assegura convençuda que queden pocs dies per al moment.
- Té un sobrenom, li diuen la musa de l'independentisme, li agrada?
No gens. A més de no agradar-me no és cert. En tot cas, em definiria com a treballadora per la independència, és una visió més asèptica.
- Per què aquest pas de la coordinadora de la consulta a la política de sistema?
Ha estat un procés al que m'he vist abocada de manera natural. Mai havia militat en cap partit polític. Practicava un activisme anònim. I quan he començat a treballar de manera intensa des del moviment social m'he vist amb la responsabilitat d'acompanyar aquells polític que entenen la sobirania del poble català. La dicotomia entre el moviment social i la política de partits han de trobar punts de connexió per treballar conjuntament i aquí és on he coincidit.
- I creu que la millor fórmula és aquesta Unitat per Barcelona?
La unitat de tots els que volem la independència de Catalunya és el camí. A nivell de les eleccions al Parlament, Democràcia Catalana vam apostar per la mínima unitat, amb Uriel Bertran com a sector crític d'ERC, i Alfons López Tena, del corrent crític de CiU i la vam aconseguir. Des de Democràcia Catalana sempre estarem per la suma, no per crear partits que repliquen els que ja existeixen.
- Vostè anava a les llistes de SI al Parlament, i ara es vincula en un altre mecanisme electoral com Unitat per Barcelona formada per ERC,Rcat i Democràcia Catalana, com porta les relacions amb els seus ex-companys de files?
Cordial. Els dirigents de Solidaritat han abandonat la idea de tenir una visió àmplia de la independència i sumar voluntats i determinacions. En el moment que SI no entén que a nivell municipal cal la unitat dels independentistes es trenca la base de la suma. Hi ha dues visions estratègiques diferents. Una, ha evitat la suma el personalisme que existeix que respon al bagatge personal de cada polític en referència als altres. Si hem d'esperar a tenir una generació de polítics sans mai serem independents. Hem de superar els retrets passats entre els que lluitem per l'estat propi. I aquesta és l'altra visió.
- Això no és nou, ja sabem que hi ha més partidisme que sentit de país
Exacte, i ho hem de canviar. Mira, les consultes han estat una lliçó dels ciutadans als polítics. Una lliçó molt clara: el dret a decidir és un debat que està superat. "Ja sabem que hi tenim dret" afirmen, i ara encetem un debat sobre el futur, sobre el com; el perquè ja el sabem. Hi ha més sentit de país entre els ciutadans.
- Tornem a Barcelona, quin valor afegit aporta Unitat per Barcelona amb Jordi Portabella al capdavant, perquè diria que va ser el primer en inventar el tripartit i després acompanyar Jordi Hereu fins els darrers pressupostos?
Sobretot, la línia nacional. Aquesta candidatura ha assolir unir tres formacions que tenen com objectiu la independència de Catalunya. El que necessita Barcelona, com a capital de Catalunya, és gent amb determinació i actitud d'estat dins l'ajuntament, i per assolir-lo necessites vots i regidors.
- Diu regidors però no govern... és partidària també de donar suport a la llista més votada
Sóc partidària de pactar amb aquells que coincideixen amb nosaltres amb la idea de país, i amb uns és molt difícil arribar a pactes en aquest sentit. Al capdavall, jo crec que guanyarem. De fet, si fem cas als resultats de la consulta de Barcelona és factible esdevenir la llista més votada.
- Pari el carro, aquesta numerologia no li compro, també van votar consellers de CiU el 10 d'abril, o és que es veuen com la traducció política de la consulta de Barcelona?
No. La traducció política de la consulta la configura un conjunt de partits que volen convocar una consulta oficial d'autodeterminació. Però si puc dir que Unitat per Barcelona està al 100% per aquesta opció.
- Escolti vostè és una persona de confiança de Joan Laporta, és difícil treballar amb ell?
No.
- I no té por que no abandoni el cavall a mitja cursa?
Laporta no abandona mai el vaixell. Qui afirmi que abandona, no el coneix. La seva idea és la independència no la formació amb què arribar-hi, no és partidista ni adora els càrrecs. Si el partit o la formació abandona la idea de la unitat, ell continua treballant a través d'altres mecanismes.
- Què creu que té més pes 14 diputats clarament independentistes o cinc regidors independentistes a l'Ajuntament de Barcelona?
L'Ajuntament té poder, diners i marge de maniobra per ser efectiu. El Parlament té aquest marge i la tasca dels diputats pot quedar més diluïda, i tot això, la feina què estan fent! Però els regidors independentistes poden incidir de manera pràctica i efectiva en llocs estratègics com el Port. Jo crec que són més efectius i tenen més força 5 regidors independentistes que 14 diputats al Parlament.
- Gràcies
A vosaltres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada