dilluns, 19 de setembre del 2011

Discurs d'Anna Arqué al IIn Aplec independentista d'Arenys de Munt

Anna Arqué, en nom de Democràcia Catalana, va intervenir ahir diumenge, 18 de setembre, al 2n Aplec Independentista celebrat a Arenys de Munt

“Cal que la unitat sorgeixi en voler aixecar un company independentista quan ensopega, no solament quan arriben les eleccions”.
“En quan al nacionalisme espanyol: ni pa ni aigua, ni diputacions ni ajuntaments”
A continuació us detallem la intervenció d’Anna Arqué a Arenys de Munt:
“Bon dia!
Em toca encetar el bloc de discursos dels partits polítics i de fet m’agrada perquè durant dos anys, des del moviment social, he demanat no criminalitzar els polítics, alcaldes, regidors i parlamentaris, que cada dia treballen per la independència del nostre país, i ara, demano als companys polítics que no menystinguin el moviment independentista, un moviment que ha estat protagonista en els dos últims anys a l’hora de fer la millor i més eficient política independentista, la que ha fet que milers de catalans i catalanes visquin descomplexadament la seva identitat catalana i verbalitzin la seva voluntat d’assolir la independència de Catalunya.
Dit això i primer que res, felicitar els organitzadors d’aquest segon aplec independentista, un cop més Arenys de Munt, que ens ofereix un punt de trobada on compartir impressions entre nosaltres, felicitar un cop més a totes els qui vareu fer possible la Consulta a Arenys, inici del procés de la Consulta sobre la Independència, i també, felicitar a tots els qui aquella jornada érem a Arenys per demostrar que aquesta no era l’iniciativa de quatre ‘il•luminats’, sinó la voluntat i determinació nacional de tot un poble que vol la llibertat.
Aquest any 2011 hem finalitzat el procés d’organització municipal del procés de la consulta, la vam acabar a Barcelona el 10A i, de fet, aprofito l’avinentesa per felicitar al meu company de Barcelona Decideix i ara candidat per ERC a les eleccions espanyoles Alfred Bosch: Alfred, no sé si encara ets per aquí: felicitats pel teu nomenament!
Del procés de la Consulta hem après molt, ara no podria enumerar tot el que ens ha aportat, però voldria destacar-ne tres fets que potser no són tan obvis; primer hem après que som molts, el procés de la Consulta ha creat un escenari positiu que ha permès a molts catalans i catalanes verbalitzar la seva condició independentista, ja ho érem de majoria, però gràcies la Consulta ara ja ho hem dit i així ho constaten les enquestes com l’oficial del CEO. Un altra cosa de la que ens hem conscienciat és que quan volem, guanyem, la Consulta ens ha portat 554 victòries, podem i guanyem. I una última aportació que avui vull destacar és el fet que arran el procés de la Consulta hem encetat una nova manera de relacionar-nos amb la comunitat internacional quan anem a parlar de la independència, i és que ara hi hem anat no a queixar-nos, no a parlar d’injustícies històriques, que els pot interessar més o menys, sinó que hi hem anat -i hi anem- a informar que el procés d’independència a Catalunya ja ha començat, a concretar objectius específics, accions executives i no tan simbòliques, més acció i menys paripè. Una bona mostra és la recent constitució de l’Aliança Europea per la Independència, signada fundacionalment pel moviment social català, flamenc i escocès.
Quan era joveneta vaig llegir una frase que deia: “El coneixement és llibertat”
Ara que sóc més gran he après que no és ben bé cert. El coneixement ens dóna els arguments per voler la llibertat, fins i tot ens pot donar, amb el necessari anàlisi i interpretació dels diferents condicionants, el saber com, però el que ens portarà la llibertat és l’acció, la determinació, el fer-ho!
Cal fer-ho, cal que deixem de pensar en garanties, no en teníem pas cap quan vàrem començar a organitzar la consulta en centenars de municipis. Cal que deixem de pensar que la independència és extremista. No, companys, el que és extrem és que permetem continuar ocupats, el que és extrem és ser un botifler!
El que cal necessàriament és que creguem en nosaltres mateixos i no parlo solament de creure en un mateix, que també, la iniciativa personal és important, sinó creure en els nostres companys, jo crec en el Ximenis, i en el Carretero, en l’Uriel, en el Bilbeny, en el Canela, i la Teixidó, i el Gallart, en el Miquel i la Teresa i el Ramon i el Joan i la Rosa, etc… crec en tots aquells companys que cada dia lluitem i treballem per la llibertat de Catalunya! Cal que la unitat sorgeixi en voler aixecar un company independentista quan ensopega, que la unitat de voluntat sigui la d’ajudar-nos els uns amb els altres, sempre i cada dia, i no solament quan arriben les eleccions.
I en quan al nacionalisme espanyol: ni pa ni aigua, ni diputacions ni ajuntaments, al nacionalisme espanyol ni debats, ni pedagogia, ni pactes, a tots aquells que no ens volen lliures, perquè volem i perquè podem, a aquells que ens volen mal, solament dues paraules: Us guanyarem!
Visca nosaltres: el Poble Català i Visca sempre Catalunya!

Victòria i Independència.”
Anna Arqué



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada