El Govern de la Generalitat ens proposa un pacte fiscal i ja sabem, pel que s’ha filtrat als mitjans de comunicació, que l’estratègia és aconseguir la unió de tots els diputats catalans a Madrid i una important mobilització ciutadana. I després una suposada modificació de la Lofca. Ens diuen que jurídicament és molt senzill: afegir una disposició addicional a la Lofca que situï Catalunya fora del règim comú. Aquesta decisió s’hauria d’aprovar per majoria absoluta a les Corts Espanyoles, o el que és el mateix, amb els vots favorables del PSOE o del PP. ¿Algú es creu que un d’aquests dos partits espanyols donarà a Catalunya allò que es mereix?. Els precedents històrics no ens conviden a l’optimisme.
Demà mateix, per exemple, se celebra una jornada sobre el corredor mediterrani organitzat pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat. Portem mesos sentint a parlar del Corredor Ferroviari Euromediterrani. Per nosaltres és una infraestructura de cabdal importància, pot ser la més urgent per Barcelona i pel país. El Corredor generarà inversió directa d'empreses nacionals i extrangeres, generarà llocs de treball tant en la indústria com en els serveis a les empreses i posarà Catalunya al centre del comerç mediterrani i de bona part d'Europa.
L'estat espanyol, enlloc de donar prioritat a aquesta infraestructura, l’endarrereix tant com pot i quan el ministre espanyol de Foment ve de visita i diu que ho tirarà endavant en realitat se'ns riu a la cara quan planteja unes rampes d'accès a Barcelona que tenen massa pendent per convoys d'una locomotora, obligant a fer convoys de dues locomotores amb tota la pèrdua de competitivitat que això representa. Sembla de broma, oi? Que tot depengui d'unes rampes... doncs respon a una clara voluntat d'aillar comercialment la ciutat de Barcelona i mermar la seva capacitat econòmica i de creació de llocs de treball.
Aquests greuges són inacceptables i demanem al govern que defensi unes infraestructures adequades a les necessitats de Barcelona i de Catalunya. Que les defensi amb força, si convé desobeint les ordres de Madrid tal com ha fet amb les exigències de reducció del dèficit de la Generalitat.
Si no pot defensar unes infraestructures adequades, no veig el lideratge suficient per aconseguir cap acord amb Madrid perquè els impostos dels catalans i les catalanes es quedin a Catalunya i no haguem de lamentar tancament d’empreses i xifres d’atur realment dantesques.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada