Us detallem les posicions del diputat de Democràcia Catalana, Joan Laporta, en aquesta setmana de debat parlamentari:
* Proposició de Llei d'estabilitat pressupostària (PP):
El sistema de finançament que té Catalunya només es pot qualificar d'espoliació fiscal (...) En lloc de ser una sucursal del govern de Madrid, la Generalitat hauria de lluitar per gestionar els recursos fiscals de Catalunya. Els diputats del PP volen que els ajuntaments catalans estalviïn força. Pot ser que també hem de pagar el deute de la ciutat més endeutada de l'estat espanyol. Tots sabem quina és i, ves per on, està governada pel PP. Els dèficits públics són intrínsecs a les èpoques de crisi, que és quan més es redueixen els ingressos fiscals i més augmenta la despesa pública a causa de les prestacions socials. Això els economistes ho anomenen els estabilitzadors automàtics, perquè és quelcom que succeeix "automàticament" pel sol fet d'entrar en crisi. Evitar dèficits en èpoques de crisi només fa que agreujar-la.
* Proposició de llei del recurs de cassació en matèria de dret civil a Catalunya d'ICV-EUiA.
Entenem que el legislador català hauria de ser més valent i dintre dels límits competencials establir un procediment de cassació propi i no una aplicació mimètica del procés espanyol de cassació.
* Proposició de llei de Declaració d'Independència de Catalunya presentada per SI i Democràcia Catalana el 2 de febrer d'enguany:
L'abstenció de CiU frena la Llei de Declaració d'Independència de Catalunya. Però el procés cap a l'Estat propi és irreversible, ja ha començat i no s'aturarà.
* Moció sobre Desplegament de la Llei 2/2004, de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen una atenció especial.
Votem a favor perquè implica millora de la cohesió social, factor clau per la construcció nacional.
* Moció subsegüent a la interpel·lació al Govern sobre les relacions amb l'Ajuntament de Barcelona. Absolutament d'acord en dotar Barcelona, ciutat que ha de ser capital d'Estat, d'equipaments, però tenint en compte el cost irrecuperable, allò que en teoria microeconòmica diu que els costos que ja s'han realitzat no han de prendre part en la nostra presa de decisió de cares al futur.
* Moció subsegüent a la interpel·lació al Govern sobre el present i el futur de l'energia nuclear a Catalunya.
No hi ha independència energètica sense independència política. I, evidentment, ens reafirmem en el rebuig d’instal·lar un cementiri nuclear a Ascó.
* Moció subsegüent a la interpel·lació al Govern sobre la desocupació juvenil i les polítiques de joventut.
Cal un pla específic de polítiques actives per l'ocupació juvenil, que abraci des de l'educació, fins el mestratge i el seguiment personalitzat dels joves en situació d'atur. El problema d'aquestes polítiques és que costen molts diners. Els diners els tenim, però se'ls queda l'estat espanyol.
* Moció subsegüent a la interpel·lació al Govern sobre la coordinació i l'impuls de la política lingüística.
Davant cada atac a la llengua catalana cal donar un pas endavant i és l’obligació de tots els diputats i diputades d’aquesta Cambra defensar el nostre idioma.
* Moció subsegüent a la interpel·lació al Govern sobre la política d'integració dels immigrants.
Amb una bona aplicació de la Llei d’Acollida i del Pacte Nacional d’Immigració convertim el discurs de la immigració en el discurs de la cohesió social i de la integració.
* Moció subsegüent a la interpel·lació al Govern sobre la sobirania fiscal.
La sobirania fiscal, la recaptació de tots els impostos i taxes que paguen els ciutadans i les empreses de Catalunya és la clau per combatre la crisi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada