dijous, 30 de juny del 2011

Joan Laporta: "Demano a CiU que es dediqui a cercar una alternativa al PP"

En roda de premsa al Parlament de Catalunya el 28 de juny de 2011 el diputat de Democràcia Catalana va reclamar generositat a ERC i a CiU per tal que el partits catalanistes siguin els que decideixin els pressupostos. En definitiva evitar de fer necessaris el partits d'obediència espanyola. Joan Laporta també va recordar que era el dia que fa un any que el Tribunal Constitucional espanyol no va respectar la voluntat del poble de Catalunya suprimint aspectes fonamentals de l'Estatut aprovat pel Parlament i sotmès a referèndum.

Joan Laporta: "Demano a CiU que es dediqui a cercar una alternativa al PP" from Democràcia Catalana on Vimeo.
Llegir més...

dimecres, 29 de juny del 2011

Raons econòmiques de la Catalunya Estat

Ahir es va celebrar a la seu de la Fundació Catalunya Estat un acte sobre els pressupostos que actualment s'estan negociant al Parlament de Catalunya. La Fundació va presentar el document adjunt on hi trobareu les raons econòmiques que més que justificar fan de la independència una necessitat.
Llegir més...

dilluns, 20 de juny del 2011

Condol

Democràcia Catalana vol expressar el seu condol per la mort del Víctor Torres, històric militant d'Esquerra Republicana de Catalunya des de la seva fundació. Descansi en pau.
Llegir més...

dimarts, 14 de juny del 2011

Joan Laporta: “El meu suport a l’aprovació dels Pressupostos està condicionat a què el Govern no es posi en mans del PP”


El diputat Joan Laporta ha comparegut aquesta tarda en roda de premsa al Parlament de Catalunya on ha explicat el seu posicionament vers el debat i votació de les esmenes a la totalitat que diversos grups i subgrups parlamentaris presenten demà a la Llei de Pressupostos del 2011:
“No són uns pressupostos de bonança sinó de crisi. Sense comptar amb l’endeutament, els ingressos de la Generalitat són d’uns 22.500 milions d’Euros i les despeses totals pugen a 32.600 milions, per tant es genera una necessitat d’endeutament de 10.100 milions d’euros. Si tenim en compte que Catalunya pateix cada any una espoliació fiscal de 20.000 milions d’euros, amb un estat propi, no només no ens hauríem d’endeutar sinó que encara ens sobrarien 10.000 milions addicionals per atendre les necessitats dels catalans i les catalanes.
Ara bé, crec que aquests pressupostos que ens presenta el Conseller Mas-Colell són una mostra de coratge. Les retallades que s’han fet han vingut obligades per l’ofegament fiscal al que ens sotmet l’estat espanyol. Tot i així, fins i tot en l’àmbit de la salut, la despesa només recula fins als nivells de fa dos anys. I aleshores ningú deia que el sistema sanitari públic fos deficient. I també és bo recordar que 7 de cada 10 euros del pressupost es destinen a despesa social -les conselleries d'Ensenyament, Salut i Benestar Social i Família.
En el conjunt del pressupost tornem als nivells de l’any 2007 gràcies a la fermesa del Conseller que primer s’ha negat a maquillar els números i després ha desobeït el mandat estatal de reducció de dèficit. Com ja els he apuntat, això genera una necessitat de finançament de la Generalitat de 10.000 milions d’euros. D’on traurem aquests diners? L’endeutament a llarg termini el tenim bloquejat pel govern central que ens aboca a recórrer al finançament de curt termini que, com bé sabem, té associat uns alts costos financers en termes d’interessos i comissions. A més hi ha el perill que la Generalitat es recolzi també en el deute a proveïdors, castigant encara més el ja malmès teixit empresarial català. Per nosaltres aquesta situació és massa precària i li demanem al Govern un coratge encara major: donat que actualment no tenim més remei que endeutar-nos, que emetre deute a llarg termini encara que no compti amb el vistiplau espanyol.
Llegir més...

dilluns, 13 de juny del 2011

Democràcia Catalana recolza la manifestació del 9 de juliol

Un conjunt d'entitats de la societat civil han convocat una manifestcaió pel proper 9 de juliol. El lema escollit és "Pel nostre futur: independència". Entre les entitats que hi col·laboren amb l'event hi ha el nostre partit, Democràcia Catalana. De tota manera la marxa no vol ser una desfilada de partits sinó un clam per la independència on allò que ens uneix prevalgui per sobre d'allò que ens divideix.
Existeix ja un grup a facebook per tal de difondre-la, el hashtag de twitter #9juliol, també us podeu afegir un pic badge a l'imatge de twitter o trobar un fum de notícies al web de la manifestació.

Llegir més...

dimarts, 7 de juny del 2011

El lideratge polític real d'un independentista

Just fa dos dies parlava amb els amics del SNP de la fantàstica victòria aconseguida en les últimes eleccions Escoceses, sí una altra vegada, no puc evitar parlar de les victòries, sóc de les que penso que és d'on més aprens al contrari de qui pensa que és dels errors, però bé filosofades a part, la victòria amiga del SNP té molts punts per analitzar i per tant moltes converses, però jo continuo subratllant el lideratge inequívoc del Sr. Alex Salmond.
El lideratge polític de l'Alex Salmond és un lideratge real, determinat i clar, sense subterfugis ni justificacions tècnico-jurídiques típiques de líders 'tap', aquells líders que diuen, o fan entendre al seu electorat, que volen la independència de la seva Nació però que no acaben mai de trobar el camí per fer coincidir el que fan i declaren al carrer amb les seves accions institucionals, líders que eviten l'enfrontament obvi amb aquells que sabem que ens són contraris.
El lideratge independentista del Sr. Salmond s'ha sapigut imposar electoralment, sense una 'majoria social' sobiranista Escocesa demostrada, no han tingut la Consulta sobre la Independència, recordem 900.000 vots voluntaris, ni manifestacions multitudinàries reclamant l'Estat propi, és per això, que el més important del que ha passat a Escòcia, és que el sr. Salmond ha acceptat aquest lideratge abans que la societat Escocesa li evidenciés la seva voluntat sobiranista, no li demanaven, ell els hi ha fet veure.
Una petita mostra del que us parlo és el seu recent enfrontament amb l'Unionista demòcrata-liberal el sr. Moore on bàsicament Salmond li acaba dient que les seves declaracions Constitucionalistes no són més que unes irrellevants tonteries!! i tant ample, com ha de ser!.

Mr Moore said that, in terms of constitutional law, it would be for the UK government to organise a binding referendum.
He said: “But there is scope for an advisory referendum within the existing rules and regulations. We are looking very carefully at that.” And he added: “We are looking to have a discussion with the Scottish government at the appropriate moment when they bring forward their proposals which they, of course, have not.
“If we have an advisory referendum set up by the Scottish government I think there is a strong likelihood, and it is certainly my personal view, that you would need a second referendum on the formalities of agreeing what has been sorted out between the governments.”
Mr Salmond replied: “Mr Moore’s remarks on the referendum are wittering and irrelevant nonsense – reflecting the fact that he comes up with a new off-the-cuff position every time he talks about it. Last month he said he was totally against Westminster bringing forward a referendum – it was, rightly, ‘entirely a matter for the Scottish government’ – and in the last Holyrood parliament his party was totally against having any referendum.
And he added: “Acknowledged experts have made the democratic position clear, and the people of Scotland have the right to choose independence on the basis of one referendum agreed by the Scottish parliament, on a published proposal, which is then implemented – exactly as was done for devolution in 1997. When Tory backbencher Bill Walker put forward a two-referendum independence bill in the House of Commons in the 1990s, he was laughed out of the chamber by Labour, Lib Dem, SNP and even Tory MPs.”
Visca Escòcia lliure i els líders que la mostren possible, que la creuen, la desitgen i la fan!.
Anna Arqué









Llegir més...

diumenge, 5 de juny del 2011

Posicionaments de Democràcia Catalana al Ple del Parlament

* L’impost de successions és un anacronisme que no té sentit de ser a la nostra societat. Una Administració ha de ser, sobretot, justa amb l'esforç dels seus ciutadans.


* La Vegueria del Penedès és una aspiració que es fonamenta en raons històriques, econòmiques, culturals, socials i polítiques. I el Projecte de Llei de modificació de la Llei de Vegueries no la contempla.

* No estem d'acord en la deducció al tram autonòmic de l'IRPF per les despeses realitzades per a la contractació de la cobertura mèdica per assegurances de salut privades. Per què el tram deduïble no és l'estatal? No castiguem més les finances de Catalunya!.

* Les universitats catalanes han de produir població activa. No podem permetre'ns les actuals taxes d'atur juvenil.

* Contra la multi reincidència delictiva cal desenvolupar la justícia de proximitat amb criteris de qualitat, eficiència i celeritat.

* Als diputats i diputades del Grup Parlamentari Socialista (PSOE): "No poden amagar-se darrera de mocions que insten a defensar allò que vostès han votat en contra a Madrid: els recursos econòmics de la Generalitat. Tenen l’oportunitat de rectificar i demanar al Govern espanyol els 1.450 milions d’euros del fons de competitivitat.

* Demanem que el Govern de Catalunya, amb el suport de tots els partits representats en aquesta Cambra, exigeixi els recursos per la sanitat i, en general, pels serveis públics del país.

* A més de cercar la racionalització, cal demanar l'eficiència del sector públic. La crisi econòmica no només castiga els empleats públics sinó a tota la ciutadania.

Llegir més...

Intervencions de Joan Laporta (DCat) al ple del Parlament (videos)











Llegir més...

dijous, 2 de juny del 2011

L’impost de successions és un anacronisme

L'impost de successions és un anacronisme que no té sentit de ser a la nostra societat. Una Administració ha de ser, sobretot, justa amb l'esforç dels seus ciutadans. L'impost de successions és una doble tributació donat que les rendes ja han tributat per IRPF i, a més, crea desigualtat amb altres comunitats de l'estat espanyol. Els catalans no podem sempre pagar el doble. Adjuntem la intervenció de Democràcia Catalana respecte al Projecte de llei de modificació de la Llei 19/2010, del 7 de juny, de regulació de l'impost sobre successions i donacions.

Molt Honorable Presidenta,
Senyores i senyors diputats,
L’impost de successions és un anacronisme que no té sentit de ser a la nostra societat. Tendeix a penalitzar l’estalvi i la inversió productiva, a incentivar la despesa ostentosa, l’evasió fiscal i l’especulació i, a més, no contribueix a garantir la igualtat d’oportunitats.
A aquest diputat li sembla, a més d’un anacronisme, una injustícia a nivell moral, que l’estat penalitzi impositivament una transacció entre familiars en la qual no intervenen les institucions. Contràriament, la Generalitat hauria de facilitar que es fessin com més ràpidament millor, sense cap cost pel benefactor d’una herència. Una administració ha de ser, sobretot, justa amb l’esforç dels seus ciutadans.
Si tenim en compte la competència fiscal que ens fan d’altres territoris de l’estat espanyol i que l’impost de successions és una doble tributació, donat que les rendes ja han tributat per IRPF, només queda felicitar el govern pel seu coratge en reduir aquest impost i anunciar‐los el meu vot favorable a la modificació de la Llei.



Llegir més...

dimecres, 1 de juny del 2011

Entrevista a Catalunya Ràdio

Entrevista de l'u de juny de 2011 a Joan Laporta, president del partit Democràcia Catalana.
Llegir més...

dimarts, 31 de maig del 2011

Democràcia Catalana és un èxit

Roda de premsa de Joan Laporta, diputat de Democràcia Catalana, sobre l'actualitat política del 31 de maig de 2011.


Llegir més...

diumenge, 29 de maig del 2011

Sopar de Democràcia Catalana

Democràcia Catalana organitza un sopar col·loqui el proper 16 de juny. Debatrem sobre la unitat independentista amb Anna Arqué i membres de Democràcia Catalana. El preu és de 30 € pels Adherits de DCat, 35 € pels no adherits.
PER CONFIRMAR ASSISTÈNCIA: EFECTUAR INGRÉS AL COMPTE DE LA CAIXA 2100- 3042-14-2200520638 indicant el nom. Us preguem que el dia del sopar porteu el comprovant de l'ingrés. L'acte del partit es farà al Restaurant Atlantida 2 (Gran Via de Carles III, 48-54) de Vilassar de Mar.

Llegir més...

divendres, 27 de maig del 2011

La gestió de l’aeroport de Perpinyà, com exemple

A tota Europa, excepte a Romania i a l’estat espanyol, la concessió de la gestió dels aeroports les donen les regions, les cambres de comerç o els ajuntaments. Un exemple recent el tenim precisament al nostre país. L’aeroport de Perpinyà passarà a ser gestionat per Veolia. Així ho ha decidit la Regió de Llenguadoc-Rosselló (equivalent a la Comunitat Autònoma de Catalunya). Veolia, així, gestionarà els aeroports llenguadocians i el nord-català. I qui ho ha decidit?. El govern local. Se’n diu subsidiarietat: no cal decidir res lluny si es pot fer a prop.

Al sud de Catalunya la situació és inversa. L’any 2007 la Generalitat va demanar que l’aeroport de Barcelona fos intercontinental. Tenia el suport de l’ajuntament de Barcelona. I qui ho havia de decidir, ai las, era el govern del Regne d’Espanya. Tots tres eren en mans del mateix partit: PSOE. Companyies internacionals van presentar una oferta per fer un hub. La Cambra de Comerç es va mobilitzar en el mateix sentit. I l’estat va donar la concessió de la T4 a Iberia desoint totes les demandes que anaven en una altra direcció. I Iberia va garantir que els vols intercontinentals hagin de passar per Madrid.
Jordi Vàzquez

Llegir més...

dijous, 26 de maig del 2011

Conversa política camí de Wembley

Dissabte, si Déu vol –i el volcà islandès- em retrobaré a Londres amb una persona que fa temps que no veig i amb qui seguirem la gran final del Pep Team. Aquesta persona, una bona amiga nascuda als Balcans, viu a molts quilòmetres de Catalunya, però sempre ha mostrat un cert interès en conèixer aspectes generals de la política catalana, sobretot de la política independentista catalana. Mentre viatgi cap a Anglaterra hauré de pensar una bona resposta a la pregunta que de ben segur em farà en algun moment: com està el procés d’independència de Catalunya? Admeto que necessito una estona per reflexionar-hi, però aprofito aquesta amable tribuna i la seva impagable paciència, estimat lector/a, per apuntar algunes notes que potser em serviran per la digressió política prèvia al partidàs.
Picadilly Circus. Punt de trobada (poc original, ho sé) on després de parlar de moltes coses, sortirà la qüestió política. Li recordaré que Catalunya és un petit país de la Mediterrània amb gent collonuda i pencaire que fa tres-cents que busca el seu lloc al món ja que no ens sentim gaire còmodes –per dir-ho amb finesa- depenent d’un estat que es fa dir Espanya. Li explicaré que sí, que fa més de trenta anys que vivim en democràcia i que mica en mica anem assolim cotes d’autogovern. Em preguntarà si els catalans volem de veritat la independència. Li diré que sí, si fem cas a les enquestes i a una història que es va dir consulta sobre la independència on només a Barcelona més de 250.000 persones van votar a favor de la creació de l’estat català.
Burlington Arcade. Entrarem a les galeries i allà, seguint la conversa, em preguntarà si aquesta voluntat cada vegada més majoritària es durà a la pràctica ben aviat. Aleshores faré un silenci. I li respondré que no. S’estranyarà. ¿No m’has dit sovint –ja amb un punt d’impaciència- que els catalans ja n’esteu tips de pagar impostos que no tornen a Catalunya, que si fóssiu independents seríeu un estat punter a Europa...? Una pregunta raonable. Miraré de fer-li entendre que tot i que els catalans som collonuts i pencaires i que tot i que la meitat de la gent que viu a Catalunya diu que vol la independència, un fenomen paranormal provoca que quan toca votar de veritat, en unes eleccions oficials i vinculants, els catalans collonuts i pencaires no voten a partits independentistes. Li argumentaré, després de mirar-me amb cara de no entendre res, que potser moltes persones volen llibertat, però crec que tenen por a la llibertat quan toca votar llibertat, que prefereixen fer les coses amb més pausa, passet a paset. I quan estigui a punt de dir-me que ho deixi estar i que anem cap a l’estadi, si puc li traduiré una bonica frase catalaneta: “peix al cove”.
Trocadero Centre. I si no ha enfilat camí del Tube i fem un cafè en ple centre comercial, afegiré que en aquest petit país de la Mediterrània anomenat Catalunya fins fa poc temps manaven uns senyors i uns senyores d’un partit que només voten allò que els diuen que han de votar a Madrid. I que n’hi ha un altre, de partit, de vocació republicana, que són “indepes” i eixerits, que han donat suport, durant anys, a aquests socialistes que no pensen en Catalunya. Ella, estabornida, ja em parlarà de Messi, però crec que no es podrà estar de concloure la conversa política amb la pregunta del milió de dòlars: I si la gent vol independència, per què no guanya el partit independentista català?. Li contestaré que no hi ha un partit independentista català, que n’hi ha molts. Silenci dramàtic abans de l’inevitable “i per què no es presenten junts si volen el mateix?”. Jo també m’ho pregunto, li respondré, resignat.
Tube. Pujarem al vagó de metro que ens ha de dur a la glòria recomanant-li que revisi La vida de Brian, aquella memorable seqüència de les interminables discussions per mirar d’esclarir si eren el Front Popular de Judea, el Front Judaic Popular o la Unió Popular de Judea. I aleshores, què fareu –preguntarà, preocupada? Que Espanya ens foti encara més perquè el trencaclosques s’uneixi amb els del peix al cove, que veuran que no hi ha peixos ni coves. I ara sí, anem a gaudir del Barça, li diré. Quin equip i quin entrenador, eh –dirà ella! Sí, són un equip, una pinya i per això funcionen. I l’amiga no es podrà estar de deixar anar un “tot al contrari que els vostres partits catalanistes”. Això mateix.
Jordi Finestres


Llegir més...