divendres, 15 d’abril del 2011

Resum de la setmana de ple parlamentari de Democràcia Catalana

Us detallem les posicions del diputat de Democràcia Catalana, Joan Laporta, en aquesta setmana de debat parlamentari:

* Proposició de Llei d'estabilitat pressupostària (PP):
El sistema de finançament que té Catalunya només es pot qualificar d'espoliació fiscal (...) En lloc de ser una sucursal del govern de Madrid, la Generalitat hauria de lluitar per gestionar els recursos fiscals de Catalunya. Els diputats del PP volen que els ajuntaments catalans estalviïn força. Pot ser que també hem de pagar el deute de la ciutat més endeutada de l'estat espanyol. Tots sabem quina és i, ves per on, està governada pel PP. Els dèficits públics són intrínsecs a les èpoques de crisi, que és quan més es redueixen els ingressos fiscals i més augmenta la despesa pública a causa de les prestacions socials. Això els economistes ho anomenen els estabilitzadors automàtics, perquè és quelcom que succeeix "automàticament" pel sol fet d'entrar en crisi. Evitar dèficits en èpoques de crisi només fa que agreujar-la.

* Proposició de llei del recurs de cassació en matèria de dret civil a Catalunya d'ICV-EUiA.
Entenem que el legislador català hauria de ser més valent i dintre dels límits competencials establir un procediment de cassació propi i no una aplicació mimètica del procés espanyol de cassació.

* Proposició de llei  de Declaració d'Independència de Catalunya presentada per SI i Democràcia Catalana el 2 de febrer d'enguany:
L'abstenció de CiU frena la Llei de Declaració d'Independència de Catalunya. Però el procés cap a l'Estat propi és irreversible, ja ha començat i no s'aturarà.

* Moció sobre Desplegament de la Llei 2/2004, de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen una atenció especial.
Votem a favor perquè implica millora de la cohesió social, factor clau per la construcció nacional.

* Moció subsegüent a la interpel·lació al Govern sobre les relacions amb l'Ajuntament de Barcelona. Absolutament d'acord en dotar Barcelona, ciutat que ha de ser capital d'Estat, d'equipaments, però tenint en compte el cost irrecuperable, allò que en teoria microeconòmica diu que els costos que ja s'han realitzat no han de prendre part en la nostra presa de decisió de cares al futur.

* Moció subsegüent a la interpel·lació al Govern sobre el present i el futur de l'energia nuclear a Catalunya.
No hi ha independència energètica sense independència política. I, evidentment, ens reafirmem en el rebuig d’instal·lar un cementiri nuclear a Ascó.

* Moció subsegüent a la interpel·lació al Govern sobre la desocupació juvenil i les polítiques de joventut.
Cal un pla específic de polítiques actives per l'ocupació juvenil, que abraci des de l'educació, fins el mestratge i el seguiment personalitzat dels joves en situació d'atur. El problema d'aquestes polítiques és que costen molts diners. Els diners els tenim, però se'ls queda l'estat espanyol.

* Moció subsegüent a la interpel·lació al Govern sobre la coordinació i l'impuls de la política lingüística.
Davant cada atac a la llengua catalana cal donar un pas endavant i és l’obligació de tots els diputats i diputades d’aquesta Cambra defensar el nostre idioma.

* Moció subsegüent a la interpel·lació al Govern sobre la política d'integració dels immigrants.
Amb una bona aplicació de la Llei d’Acollida i del Pacte Nacional d’Immigració convertim el discurs de la immigració en el discurs de la cohesió social i de la integració.

* Moció subsegüent a la interpel·lació al Govern sobre la sobirania fiscal.
La sobirania fiscal, la recaptació de tots els impostos i taxes que paguen els ciutadans i les empreses de Catalunya és la clau per combatre la crisi.
Llegir més...

dijous, 14 d’abril del 2011

Catalunya s'ha despertat!

14 d’abril de 1931. “Impossible de recollir en aquestes notes tota l’emoció profunda, tota la grandesa d’aquest dia inoblidable. Impossible de reflectir amb justesa l’espectacle meravellós de la ciutat en la jornada històrica de la proclamació de la República Catalana”. És un fragment d’un article escrit pel periodista Josep Maria Planes a Mirador avui fa 80 anys. Vuit dècades d’un dia històric que ho fou per la voluntat popular, de la ciutadania, de la gent que empenyé la classe política a adaptar-se al desig majoritari de la societat.

Abril de 2011. Diumenge passat quan al capvespre celebràvem a la que havia estat seu del CADCI el triomf de la consulta sobiranista de Barcelona somniava en escriure algun dia un article com el del meu admirat Planes. Ahir, al Parlament, els diputats i diputades de CiU em van censurar qualsevol intent d’escriptura patriòtica. Seixanta-dos parlamentaris van dir-nos que ells són els representants de la Catalunya covarda de petit dependent de merceria. Seixanta-dues persones atrapades per un programa electoral on certament no es prometia la independència en aquesta legislatura, però sí a no posar límits a la sobirania nacional. Seixanta-dos diputats sota les ordres d’un president que vota d’amagat per la independència, però absent en el debat de la proposició de Llei de declaració d’independència de Catalunya presentat per Solidaritat. Seixanta-dos servidors públics que fan declaracions patriòtiques i evoquen el “sang, suor i llàgrimes” per acabar decidint que davant els grans reptes prefereixen abstenint-se, que és el mateix a dir que no tenen un horitzó fix, el mateix a dir que tenen por a que les coses canviïn.
I és que tant de bo canviessin les coses!. Tant de bo canviés la misèria econòmica, política, social, cultural i moral que planeja sobre la nació. Tant de bo fóssim el quart estat d’Europa en renda per càpita. Ahir, els seixanta-dos diputats de CiU van deixar clar que ara no toca, que no és el moment de fractures, diuen, com si tot plegat no estigués prou fracturat. I, de passada, se’n van riure dels centenars de milers de persones que han dit, en consultes i enquestes diverses, que la solució als nostres problemes és la independència. Diuen que el consens és un concert econòmic que ni han demanat ni demanaran i que mai no ens donarà Espanya. I així, qui dia passa, any empeny. CiU ja és això, una història de pas a pas de formigueta, de buscar no sé què a Madrid. O era això, perquè a Catalunya hi viuen persones que van un o dos passes més endavant que el Govern dels millors -el qual, per cert, metges, mestres, funcionaris i professionals diversos “aplaudeixen” pels carrers del país amb manifestacions diàries.
Si el de CiU fos el Govern dels millors ahir al Parlament els 62 homes i dones del grup parlamentari convergent haguessin impedit que la caverna espanyola hagués guanyat. Un Govern valent no hagués donat suport als discursos esperpèntics, obsolets i naftalins, del trio de l’esmena a la totalitat. Si fos un Govern liderat amb un president amb intenció de fer història, hagués fet un cop de timó a la grisor autonomista que impera a la Ciutadella.
Sense aturador. Però ahir, passat diumenge i fa mesos la realitat és que ja ha començat la independència de Catalunya i res ni ningú l’aturarà, com es no va aturar la proclamació de la República. El poble mana perquè és qui decideix qui paga la pena que estigui als centres de responsabilitat i qui no. I si les coses no canvien, CiU perdrà molta confiança. L’unionisme socialista-popular serà més unionista que mai i l’independentisme serà més independentista que mai i més ara que té intenció de cercar la desitjada unitat. La diferència és que els primers ja han tocat sostre i els segons no paren de créixer. Hem resistit 300 anys i resistirem uns quants més, els que calgui. Acceptarem sempre els principis democràtics, però no la indefinició i l’ambigüitat. Del diumenge de glòria a Barcelona al dimecres de cendra al Parlament van tres dies, però també un munt de reflexions. És l’hora dels lideratges seriosos, ferms, valents, capaços de crear majories dialogants. Ha arribat l’hora. Començaré a preparar l’article somniat...
Jordi Finestres
Llegir més...

Qui tenim?


Us presentem els 7 primers candidats de la llista d'Unitat per Barcelona per guanyar l'alcaldia de Barcelona (Esquerra+Reagrupament+Democràcia Catalana): Jordi Portabella, Joan Laporta, Ester Capella, Ignasi Planas, Anna Arqué, Xavier Florensa i Ricard Martínez. Un gran equip per una gran candidatura: ara només hi faltes tu!
Llegir més...

dimecres, 13 d’abril del 2011

Democràcia Catalana: “el procés cap a la independència és irreversible i ha començat”



Joan Laporta, un dels quatre diputats que va presentar, el 2 de febrer, la proposició de llei sobre la independència de Catalunya ha dit que fer-ho era un “acte de dignitat nacional (…) En democràcia les divisions es superen debatent”. El parlamentari de Democràcia Catalana ha acusat CiU d'amagar el cap sota l'ala i negar el dret dels independentistes a convèncer els indecisos. Així fa el joc a “l'espanyolisme més ranci” que avui ha estat representat per un PP sense nord en el seu anti catalanisme.
El missatge de Democràcia Catalana ha estat en positiu: la independència és la via més clara per a sortir de la crisi. Per això calia votar a favor, no ja de la llei, sinó d'encetar el debat. CiU s'ha negat a fer-ho i amb la seva abstenció ha facilitat que l'esmena del bloc unionista (PSOE, PP i grup mixt) sortís endavant. CiU, així s'ha negat al debat. Malgrat això Laporta s'ha mostrat optimista: “el procés cap a la independència és irreversible i ha començat”. “I demà què?. Avui és demà”.
Llegir més...

Anna Arqué: "La indèpendència ha deixat de ser una qüestió marginal"

Avui surt publicada l'entrevista que el diari 'Gara' va fer a Anna Arqué en tant que portaveu internacional de consulta sobre la independència de Barcelona. Arqué afirma que "la independència ha deixat de ser una qüestió marginal" i "Aquí, l'únic que volem és l'Estat propi". També defensa afegir "dins de la Unió Europea" a la pregunta que es va fer i explica que per "nació catalana" entenen els Països Catalans. Finalment afirma estar farta dels polítics i per això aposta per entrar en política amb Joan Laporta i Democràcia Catalana.
Arqué parla del procés en el que ha participat com a "multideològic i multigeneracional."
Llegir més...

dimarts, 12 d’abril del 2011

Roda de premsa de J. Laporta (DCat) 12.04.2011



El diputat de Democràcia Catalana, Joan Laporta, ha parlat avui en roda de premsa dels resultats del baròmetre que afirma que un 34 % de la població de Catalunya votaria sí a la independència. Un 30 % ho faria pel no i un 23 % encara no tenen decidit el vot. Aquest estudi ha servit al diputat indepedentista per mostrar les incoherències de CiU. La coalició té "molts militants que voten a favor de la independència" i demà "no entendran" com la postura de CiU pot fer decaure la proposició de llei presentada pel propi Laporta el 2 de febrer d'enguany junt amb SI. Per tot plegat el diputat ha dit que CiU "fa la feina a l'espanyolisme més ranci". Si converteixen els objectius necessaris en sortir de la crisi, és a dir un estat propi, en un problema, "com s'ho faran per sortir de la crisi?". Democràcia Catalana ha denunciat que Mas diu que votaria sí a un referèndum i al mateix temps es nega a convocar-lo. Finalment ha parlat d'una nova maniobra de distracció dels autonomistes. CiU va presentar-se a les eleccions amb el "pacte fiscal inspirat el concert econòmic com a proposta estrella". Va guanyar. Ara quin motiu hi ha per, enlloc d'aconseguir-lo, tornar a plantejar una consulta sorbe el mateix tema?.

Laporta s'ha posicionat també contra les retallades que tindran com a efecte més llistes d'espera, serveis de mínims, menys llits... ha remarcat que hi ha un conflicte entre el govern i els seus assessors com ho mostra el posicionament del Doctor Vilardell ahir mateix. Laporta ha recordat que Vilardell, avui president del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, va formar part de la comissió mèdica del F.C. Barcelona i ha pronosticat que si CiU segueix per aquest camí "podem tenir situacions de gran conflictivitat especialment en els hospitals públics". A pregunta dels periodistes ha mostrat respecte per les actuacions en favor de la propoPublica un missatgesició de llei d'independència però ha afirmat "jo prefereixo actuar al parlament". Laporta ha dit que va "tenir el privilegi, el 2 de febrer, de presentar la proposició de llei d'independència i evidentment votaré sí".
Llegir més...

Democràcia Catalana, amb Unitat per Barcelona, visita la Vall d'Hebron





Una delegació de la coalició independentista Unitat per Barcelona ha visitat aquest matí les instal·lacions sanitàries de la Vall d'Hebron. Joan Laporta i Anna Arqué han representat a Democràcia Catalana. La delegació s'ha reunit amb el gerent de la Vall d'Hebron, José Luís Sancho, per analitzar les conseqüències de les retallades que el govern autonomista de CiU està plantejant sobre la sanitat. Per a l'alcaldable Jordi Portabella el sector és de la investigació científica és de “primera magnitud” per a la ciutat. Ahir mateix el president del consell assessor en sanitat del govern va oposar-se a les tisorades. Miquel Vilardell, president del Col·legi de Metges de Barcelona va demanar ahir que es suspenguin les retallades coincidint amb el posicionament d'Unitat per Barcelona. Posteriorment a la reunió Laporta i Arqué, amb la resta de la coalició, han visitat el Mercat de la Vall d'Hebron.
Llegir més...

Què es vota demà al voltant de la proposta de llei de DCat i SI?

Demà dimecres 13 d'abril de 2011 el Parlament de Catalunya no debat la Proposició de llei de la declaració d'independència presentada el 2 de febrer per Joan Laporta (DCat) i la coalició SI. El primer debat serà si s'accepten les esmenes de les formacions unionistes: PSOE, PP i la del grup mixt.

En el cas que les esmenes siguin derrotades la proposició de llei no serà directament acceptada, simplement no serà esmenada i continuarà el seu procediment de tramitació. S'encetarà un debat sobre cada article que pot durar fins a finals d'any.


A Democràcia Catalana creiem que cal que les formacions que avantpossen la democràcia a la seva ideologia no aturin el procediment legislatiu. En concret la coalició Convergència i Unió (CiU) té en la seva mà aturar de cop la proposta de llei de Democràcia Catalana i SI o deixar que continui un procés participatiu de debat al voltant de la independència. També pensem, però, que aquesta no pot ser una llei d'un partit i que s'han de sumar sinergies per defensar-la deixant les sigles en segon lloc.


Demà no es decideix sobre la indepèndencia sinó si l'espanyolisme té dret de veto a la democràcia catalana.
Llegir més...

dilluns, 11 d’abril del 2011

La proposició de llei de declaració d'independència presentada per Democràcia Catalana i SI











El 2 de febrer Democràcia Catalana i la resta de partits de la coalició Solidaritat Catalana per la Independència vam presentar la següent proposició de llei. El text fou llegit per l'actual diputat de Democràcia Catalana, Joan Laporta. Des de llavors, a Democràcia Catalana hem treballat per sumar complicitats a la llei que ha d'anar, de debò, més enllà d'una proposta partidista.

Us adjuntem l'articulat:


Article 1: Catalunya és una nació.

Article 2: El poble de Catalunya és l'únic titular de la sobirania nacional.

Article 3: El Parlament de Catalunya és el representant democràticament elegit pel poble de Catalunya.

Article 4: El poble de Catalunya no renuncia ni ha renunciat mai al dret a l'autodeterminació, a determinar lliurement el seu futur com a poble en pau, democràcia i solidaritat.

Article 5: El Parlament de Catalunya es ratifica en la voluntat d'emprar tots els instruments jurídics vigents i polítics necessaris per tal que el poble de Catalunya pugui exercir el dret a determinar lliurement el seu futur.

Article 6: La sobirania nacional del poble de Catalunya és el fonament del futur estat sobirà i independent de la nació catalana.

Article 7: La decisió de declarar la independència li correspon al poble català com a titular de la sobirania nacional, i al Parlament de Catalunya com a representant seu democràticament elegit.

Article 8: Per mitjà d'aquesta llei es faculta el govern de la Generalitat a negociar el reconeixement internacional de la declaració d'independència.

Article 9: En el termini de tres mesos a partir de l'aprovació de la present llei es constituirà l'Assemblea de Representants de la Nació Catalana, que treballarà perquè sigui declarada la independència al conjunt dels Països Catalans.

Article 10: La declaració d'independència serà efectiva: quan sigui aprovada la present llei procedimental de declaració d'independència; quan siguin negociats amb la comunitat internacional la forma i el moment de la declaració d'independència; quan sigui decretada per una majoria absoluta de diputats en sessió solemne del Parlament de Catalunya convocada a tal efecte.

Disposició transitòria: La declaració d'independència es farà en la present legislatura quan es compleixi allò que disposa l'article 10 de la present llei.
Llegir més...

diumenge, 10 d’abril del 2011

10A: Un èxit sense precedents












257.645 és la xifra màgica de persones que han participat a la consulta sobre la independència de Barcelona. Representa un 18,13 % dels qui ho podien fer (el padró) i un 21,37 % dels qui poden votar segons el cens electoral. Barcelona Decideix valorava un 10 % com un èxit.

Mai un poble ha preguntat al propi poble com ara. Una pregunta cívica i una resposta cívica: independència. Democràcia Catalana ha aportat el què ha pogut, en especial l'Anna Arqué com a responsable d'internacionalitzar la consulta. Fins a 50 delegats internacionals han supervisat la consulta. Sobretot, però, cal destacar el paper dels 7.000 voluntaris i voluntàries que han fet possible un esforç logístic impressionant. Barcelona, aquest diumenge va veure's literalment inundada de col·legis electorals, d'urnes, de democràcia, de llibertat. A la xarxa la consulta ha estat seguiad de forma impressionant i el hashtag ha estat el més usat a nivell estatals i un dels més usats a nivell mondial. Com ha dit Joan Laporta: "Enhorabona! Gràcies a vosaltres la independència de Catalunya és més viva que mai i es farà realitat. Gràcies. Gràcies i gràcies! Visca la llibertat!."
Quan els independentistes anem junts les coses surten bé.

Llegir més...

El president de la Federació de Rugby amb Unitat per Barcelona

Ahir l'USAP de Perpinyà i el Toló van venir molt ben acompanyades a Barcelona. Fou una mostra del que sempre ha defensat Joan Laporta: apostar per la universalitat des de la catalanitat. I de catalanitat, l'afició de l'USAP i els nord catalans en general en saben molt. Ahir es va demostrar pels carrers de Barcelona. Catalunya no s'acaba als Pirineus.

Després de la victòria de la USAP és l'hora d'explicar que el número 4 de la llista d'Unitat per Barcelona, coalició de la que Democràcia Catalana forma part, és precisament el President de la Federació Catalana de Rugby. Es tracta d'Ignasi Planas, un excel·lent advocat i membre de Reagrupament.



Llegir més...

divendres, 8 d’abril del 2011

Democràcia Catalana edita els seus nous carnets


Aquest és el nou carnet dels adherits i adherides de Democràcia Catalana.


Som els i les que creiem que farem de Catalunya el millor Estat del món.


Us agrada?.


http://www.democraciacatalana.cat/uneix-t-hi

Llegir més...

El 10 d'abril vine amb Democràcia Catalana i Unitat per Barcelona

Diumenge 10 d'abril Barcelona i altres 21 poblacions del Principat celebren la consulta sobre la independència. A la ciutat comtal hi haurà 317 col·legis electorals en un esforç logístic de primera magnitud. La coalició Unitat per Barcelona (ERC, RCat i DCat) ja va fer dimarts un acte de suport a la consulta per demanar el sí. L'alcaldable Jordi Portabella votarà a Ciutat Vella acompanyat de membres de la coalició. Entre ells hi haurà Democràcia Catalana amb Joan Laporta. Posteriorment visitarem els col·legis electorals del districte de Les Corts. Si voleu ens podeu acompanyar. Serem a dos quarts de deu (9:30) a Rambla Santa Mònica, 10. Diumenge és un gran dia pels i les demòcrates.
Llegir més...

Convergents: ara sí que toca

Que el President Pujol afirmi públicament que ja no té arguments contra la independència de Catalunya com a via política per solucionar els problemes econòmics, socials, polítics, culturals i morals de la nació és una bona notícia. Però em provoca algun calfred pensar que si Pujol, persona intel·ligent que sap escoltar i llegir de diverses fonts, ha trigat sis dècades a visualitzar la independència com la solució a la incomunicació política amb Espanya, ¿quan trigaran a creure en la independència aquells que es neguen a escoltar arguments contrastats; aquells que no volen escoltar més enllà del pamflet espanyolista mediàtic, ja sigui escrit o audiovisual, o bé aquells que viuen instal·lats en la patètica catalanitat dels partits d’obediència espanyola?Ara toca a CiU. Les reflexions de Pujol són sempre benvingudes, però que arribin tan tard i després de tantes experiències negatives, de tanta provatura d’aquest invent del TBO anomenat l’“estat de les autonomies”, expliquen que el narcòtic convergent ha estat realment poderós, intens, però afortunadament no letal. Segur que Convergència és el partit –quantitativament- amb més independentistes de tots els partits polítics de Catalunya, però fins que el flautista d’Hamelí no doni la consigna, molt en temo que la majoria es guardarà prou de manifestar el seu secessionisme en veu alta. Ara toca, doncs, companys convergents d’arreu del país, aixecar-vos i dir ben alt i ben clar que en nom dels vostre partit mai més us tornaran a dir autonomistes. És la voluntat del vostre líder històric i depèn de vosaltres que ho sigui també del vostre líder actual.Voler la independència. Ja no valen declaracions en la intimitat, ni metàfores costumistes, ni viatges a l’altra banda de riu. Ara cal dir les coses pel seu nom, com ha fet el president Pujol. No cal que cap convergent vagi pel món dient que és independentista, n’hi ha prou que digui que vol treballar per la independència. Al Parlament, només hi ha catorze diputats independentistes, però a banda d’aquests catorze, que òbviament treballen per la independència, n’hi ha desenes més que volen la independència a l’ala dreta de l’hemicicle, els quals en públic diran que no són independentistes. Doncs que el nom no faci la cosa i que es dediquin tots plegats a sumar voluntats i sincerar-se davant del poble de Catalunya, on toca fer-ho: al Parlament. Amb el debat de la proposició de Llei de declaració d’independència proposada per SI tindran una bona oportunitat. Una oportunitat d’or. Que aquesta iniciativa legislativa històrica ens faci a tots més valents, que ens permeti parlar clar i deixar els eufemismes caducats pels calaixos corcats de l’autonomisme.
Jordi Finestres
Llegir més...

dijous, 7 d’abril del 2011

“Catalunya, aïllada, seria un dels països més rics del món”...i no ho diu només Democràcia Catalana

Democràcia Catalana va crear-se amb un compromís: "treballarem per garantir a tots els ciutadans de Catalunya les millors oportunitats de benestar possible que trobarien en un dels països més capdavanters del món.". Potser semblava una quimera però cada cop més veus ho creuen possible.
La darrera és Kenneth Rogoff. Parlem d'un professor d'economia de la Universitat de Harvard i economista en cap del Fons Monetari Internacional (FMI). En una recent entrevista a la revista "Capital" ha afirmat que una Catalunya independent però relacionada amb la Unió Europea no només seria viable sinó que “Catalunya, aïllada, seria un dels països més rics del món”. Rogoff no ha descartat que l'estat espanyol necessiti un rescat. Per tant es dona la paradoxa que vivint a un dels països més rics del món acabem rescatats per l'UE. Motiu: la dependència i la incompetència de qui ens governa. Vens amb nosaltres?.
Llegir més...